La galàxia d’Andròmeda: el nostre veí còsmic

La galàxia d’Andròmeda, també coneguda com a M31, és una galàxia espiral que es troba a uns 2,5 milions d’anys llum de la Via Làctia, sent la galàxia més propera a nosaltres. També és l’objecte més llunyà que es pot veure a simple vista en una nit fosca. És per aquest motiu que es tenen referències d’observacions d’aquesta galàxia des de fa molts segles, com explicarem més endavant.

Característiques d’Andròmeda

Andròmeda és la galàxia més gran del Grup Local. Aquest és un grup format per més de 30 galàxies, entre les quals es troba la Via Làctia. Amb uns 150.000 anys llum de diàmetre, Andròmeda és un 50% més gran que la nostra galàxia, i conté més d’un bilió d’estrelles, mentre que la Via Làctia està formada per uns 400 milions d’astres.

Malgrat aquesta clara diferència de mida, la nostra galàxia és més massiva. El motiu d’això resideix en la matèria fosca. Aquest tipus de matèria és invisible (no interactua amb la llum). L’única manera de poder detectar-la actualment és a través dels efectes gravitatoris que té en les galàxies o altres cossos celestes. Aquest tipus de matèria és el més comú a l’univers, representant el 85% de la matèria existent en el mateix. La Via Làctia conté molta més matèria fosca que Andròmeda, el que fa que sigui més massiva.

A l’igual que la majoria de galàxies a l’univers, Andròmeda té en el seu centre un forat negre supermassiu, amb una massa milions de vegades més gran que la del Sol. A més, aquesta galàxia posseeix el que anomenem galàxies satèl·lit. De la mateixa manera que la Lluna orbita la Terra, hi ha al menys 13 galàxies de petita mida que orbiten Andròmeda. La més gran d’elles és M110, que es pot veure amb un telescopi bàsic.

Descoberta i observacions

Com hem explicat anteriorment, la galàxia d’Andròmeda es pot veure amb facilitat en una nit fosca, sense necessitat de cap telescopi. El registre més antic en el qual es menciona Andròmeda és del 965 després de Crist, atribuït a l’astrònom persa Abd al-Rahman al-Sufi. Al 1612, poc després de la invenció del telescopi, l’astrònom alemany Simon Marius va donar una primera descripció de la galàxia, basada en les observacions amb telescopi.

Durant segles, els astrònoms van considerar Andròmeda com un component de la Via Làctia, ja que es creia que era una nebulosa. D’aquí prové el seu primer nom: Nebulosa d’Andròmeda. No va ser fins als anys 1920 que l’astrònom americà Edwin Hubble va determinar de manera concloent que Andròmeda era en realitat una galàxia més enllà de la Via Làctia.

Formació de la galàxia

La formació de la galàxia d’Andròmeda va començar fa uns 10 mil milions d’anys, amb la col·lisió i la consegüent fusió de petites protogalàxies. Aquestes eren galàxies en procés de formació.

Aquestes col·lisions van formar la major part de l’halo de la galàxia i el seu disc. Durant aquesta època, la formació d’estrelles hauria estat molt freqüent. A més, hi ha forts indicis que mostren que una de les galàxies satèl·lit d’Andròmeda (M32) era una galàxia de mida normal, massiva, però que ha perdut gran part de les seves estrelles per l’acció que Andròmeda provoca en ella.

En els propers 4 mil milions d’anys, Andròmeda i la Via Làctia es fusionaran, donant lloc a una galàxia més gran. Tot i que aquest procés pugui semblar molt violent, l’espai entre les estrelles és tan gran que les probabilitats de que dues estrelles xoquin entre elles és molt baixa.

Entrades Similars:

Quantes estrelles hi ha a la Via Làctia?

La formació d’una galàxia. Com té lloc aquest procés?

Sagitari A*: el forat negre del centre de la Via Làctia

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Com es van extingir els dinosaures?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?

La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA