Com es van extingir els dinosaures?

Des de ja fa molts anys, la hipòtesi més popular per explicar l’extinció dels dinosaures fa 66 milions d’anys, era la d’un impacte d’un gran meteorit contra la terra. Però, al cap d’un temps, van sorgir noves hipòtesis, com, per exemple, la de l’erupció de grans volcans. Actualment, nous estudis apunten, de nou, cap a la teoria de l’impacte d’un asteroide.

Què va provocar l’extinció dels dinosaures?

Fa 66 milions d’anys, un asteroide d’aproximadament 10 kilòmetres de diàmetre va impactar contra la Terra, provocant, com a conseqüència d’aquell gran impacte, l’extinció de gran part dels éssers vius d’aquella època, entre els quals es trobaven els dinosaures. Aquest asteroide va crear un cràter, que se situa a la regió del Yucatán, que té un diàmetre de 150 kilòmetres i una profunditat de 20 kilòmetres, l’anomenat cràter de Chicxulub. L’impacte va provocar un enorme tsunami.

Tot i que aquesta seria raó suficient per afirmar que aquest va ser el motiu de la mort d’aquests rèptils, la qüestió no està tan clara com podríem pensar, ja que s’ha descobert que, també fa 66 milions d’anys, va haver-hi un gran període de vulcanisme a la Terra. Una teoria alternativa planteja que aquesta activitat volcànica podria ser la causa de l’extinció dels dinosaures.

Asteroide o gran activitat volcànica?

La primera hipòtesi recolza la teoria, abans exposada, de l’impacte d’un gran meteorit contra la Terra, que va desencadenar grans canvis mediambientals. Aquesta teoria ens permet explicar les grans quantitats d’iridi que trobem a la capa del mantell terrestre de 66 milions d’anys d’antiguitat per tot el planeta. En aquesta capa trobem grans quantitats d’iridi, el que suggereix, com veurem posteriorment, que les partícules relacionades amb el meteorit, inclosos els elements vaporitzats, es van estendre ràpidament per l’atmosfera terrestre, bloquejant la llum del Sol. Després, tota aquesta pols, que contenia iridi provinent del meteorit, va caure sobre la superfície terrestre, que encara roman avui en dia a la capa geològica de la Terra de fa 66 milions d’anys. Aquest material és molt rar a la superfície de la Terra, mentre que en els asteroides es troba en gran abundància.

La segona teoria fa referència a un gran període d’activitat volcànica, que se situa en els Trapps del Dècan, que són una gran província ígnia situada a la part central oest de l’Índia. Segons aquesta teoria, els volcans, que en aquella època es creu que ocupaven una superfície de 1 500 000 kilòmetres quadrats, haurien pogut alliberar grans quantitats de compostos i gasos, que haurien provocat l’extinció dels dinosaures.

La segona teoria és cada vegada menys acceptada, i, avui en dia, ja s’ha arribat a la conclusió que va ser l’impacte d’un asteroide la principal raó de l’extinció dels dinosaures. Segons un article publicat a la revista Science pel professor americà Pincelli Hull i els seus companys, la hipòtesi del vulcanisme no ens dona explicacions suficients per poder considerar-la certa. De fet, avui en dia sabem que l’erupció dels Trapps del Dècan va tenir lloc molt abans de l’extinció dels dinosaures i de l’impacte del meteorit. A més a més, l’activitat volcànica d’aquesta zona només hauria provocat un escalfament global gradual d’aproximadament 2 graus, però no una extinció massiva. El que sí es pot afirmar és que els gasos emesos per aquelles erupcions van tenir molt a veure a l’hora de donar forma a les diferents espècies sorgides després de l’extinció de gran part dels éssers vius d’aquella època.

Els efectes del meteorit

Com hem vist, el causant de la mort dels dinosaures va ser el meteorit, d’uns 10 km, que va impactar contra la regió del Yucatán, creant el cràter de Chicxulub. Tot i així, els efectes de l’impacte van ser varis, i van succeir de diferents maneres.

Se suposa que, durant les primeres hores que van seguir a l’impacte, gran part del territori que comprèn Amèrica del Nord i del Sud va quedar greument afectat, totalment devastat. Això es deu a que, seguint l’impacte del meteorit, molts trossos de la superfície terrestre es van desprendre i van ser enviats a l’atmosfera. Tota aquella pols i roques van tornar a caure, escalfant-se i provocant, per consegüent, incendis en molts llocs del planeta. Les criatures que van sobreviure, van haver d’enfrontar-se llavors a una situació encara més complicada: una atmosfera carregada de pols i gasos.

Els efectes mediambientals que van seguir a tots aquests impactes, van ser encara més letals que el meteorit en sí. Un gegantesc núvol de pols va recobrir tota l’atmosfera,la qual cosa va bloquejar la llum del Sol que arribava a la Terra. Això es coneix com a hivern nuclear. Sense llum del Sol, no hi podia haver fotosíntesis, raó per la qual moltes plantes van morir. A més, sense llum del Sol, les temperatures també van baixar de manera esfereïdora, a nivells incompatibles amb la vida. D’aquesta manera, només els petits mamífers i les aus, que van ser capaços d’amagar-se i alimentar-se de petits insectes i de les plantes en descomposició, van sobreviure a la catàstrofe.

Aquest hivern nuclear va durar anys, fins que tota la pols i petites partícules van tornar a caure a la Terra. Hi ha evidències de que, per tot el planeta, es va produir una ràpida i massiva extinció dels éssers vius, entre els quals es trobaven els dinosaures.

Entrades Similars:

Neu al Sàhara, un fenomen poc comú

Les cues d’estels, un fenomen molt bonic de veure

Com es va formar la Lluna?

Per què l’espai és negre, si hi ha tantes estrelles?

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Per què la Lluna s’allunya de la Terra?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?