La veritat és que tots estem viatjant en el temps a cada instant! I ho fem a un ritme constant de 1 segon per segon.
En un primer moment podríeu pensar que això és totalment diferent que viatjar a través d’una de les tres dimensions espacials a, per exemple, un metre per segon. No obstant, segons la teoria de la relativitat d’Einstein, vivim en un univers quadri-dimensional, en el qual hi ha tres dimensions d’espai, i una de temps, que estan íntimament relacionades.
Einstein va descobrir que com més ràpidament es mou un objecte a través de l’espai, el seu temps passa cada cop més lentament.
Això va ser una completa revolució en el camp de la física, ja que fins llavors es pensava que el temps era uniforme a tot l’univers. Ara sabem que el temps passa a un ritme diferent per cada objecte, i això ha estat verificat experimentalment en vàries ocasions.
Un dels experiments més coneguts és el següent: es van utilitzar dos rellotges atòmics (els més precisos que existeixen), configurats a la mateixa hora. Un dels dos rellotges es va quedar a la superfície terrestre, mentre que l’altre va fer la volta a la Terra en un avió. El resultat va ser que el rellotge de l’avió (que es va moure més ràpidament) marcava un temps inferior que el que s’havia quedat a la superfície. Per tant, el rellotge que estava a l’avió viatjava a una velocitat més baixa en el temps que la de 1 segon per segon.
Aquest efecte es coneix com a dilatació temporal.
Viatjar al futur
Òbviament, quan parlem de viatjar al futur, normalment ens referim a viatges com els de les pel·lícules, a desenes d’anys al futur. Són possibles aquests viatges? La resposta és que sí.
A les velocitats que experimentem en el nostre dia a dia, els efectes de viatjar en el temps no són apreciables. Per què ho fossin, hauríem de viatjar a velocitats properes a la de la llum (300.000 km/s).
Per exemple, viatjant a un 80% de la velocitat de la llum, un any per nosaltres representaria 1 any i 240 dies a la Terra. I aquest efecte no evoluciona de manera proporcional, sinó que és exponencial:
- A un 90% de la velocitat de la llum, un any a la nau espacial correspondria a més de 2 anys a la Terra.
- Viatjant durant un any al 99,9% de la velocitat de la llum, a la Terra haurien passat uns 31 anys.
- Un any viatjant al 99,99% de la velocitat de la llum, correspondrien a 100 anys a la Terra!
Tot i això, adquirir tals velocitats presenta una infinitat de problemes tècnics. A dia d’avui, la sonda espacial que ha arribat a la velocitat més alta ha estat la Parker Solar Probe, que va atènyer els 163 km/s a l’apropar-se al Sol.
És important mencionar que una persona que es trobi dins la nau espacial no té la sensació que el seu temps passi més a poc a poc. Només un observador extern situat, per exemple, a la Terra, veurà com el temps de la nau és més lent que el seu.
Com ja veieu, el viatge en el temps cap al futur és totalment possible, el problema és que cal assolir unes velocitats extremadament altes per tal que sigui apreciable.