Sagitari A*: el forat negre del centre de la Via Làctia

Sagitari A*, pronunciat «Sagitari A estrella» i abreviat Sgr A*, és un forat negre supermassiu que es troba al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia.

És una font d’ones ràdio molt compacta i brillant. Durant molt de temps s’havia suposat que es tractava d’un forat negre, però això no es va poder confirmar amb total seguretat fins al 12 de maig de 2022, quan es va obtenir la primera imatge del forat negre al centre de la nostra galàxia.

Amb els nostres coneixements actuals, sabem que el forats negres de massa estel·lar i de massa intermèdia es formen quan una estrella supermassiva col·lapsa sota el seu propi pes, deixant com a resultat un forat negre. No obstant, el mecanisme que forma forats negres supermassius segueix sense estar clar. Una de les teories és que comencen com a forats negres de massa intermèdia, i, xuclant gas i pols dels seus voltants, o inclús altres forats negres, arriben a tenir una mida descomunal al cap de milers de milions d’anys.

Mida i massa de Sagitari A*

El valor més exacte que tenim de la massa de Sagitari A* és de 4,3 milions de vegades la massa del Sol. Va ser calculada pels astrònoms Reinhard Genzel i Andrea Ghez utilitzant les dades obtingudes durant 16 anys d’observacions de l’òrbita d’una estrella al voltant del forat negre.

S’estima que el diàmetre de Sagitari A* és d’uns 23,5 milions de kilòmetres. No obstant, això és poc comparat amb el diàmetre de la Via Làctia, que és d’uns 100.000 anys llum.

Les observacions de Sagitari A*

Aquest forat negre supermassiu representa el centre de la Via Làctia, i tot el que forma part de la galàxia orbita al seu voltant. Nosaltres ens trobem a uns 26.000 anys llum de distància de Sagitari A*.

En realitat, és impossible veure un forat negre, ja que té una gravetat tan intensa que, un cop travessat el que anomenem horitzó d’esdeveniments, ni tan sols la llum en pot escapar.

Per tant, l’única manera de poder «veure» un forat negre és observant el disc de pols i de gas que l’envolta. Aquest disc s’anomena disc d’acreció, i es troba a una temperatura de milions de graus Celsius. D’altra banda, també es pot deduir la presència d’un forat negre observant la influència gravitatòria que té en els cossos que l’envolten, per exemple estrelles.

Aquesta última tècnica ha estat d’especial utilitat, ja que entre la Terra i Sagitari A* hi ha un dens núvol de pols que ens impedeix veure amb claredat el forat negre supermassiu.

La primera imatge

El 12 de maig de 2022 es va difondre la primera imatge mai obtinguda del forat negre al centre de la Via Làctia.

Obtenir una imatge d’un forat negre no és gens fàcil. Per aconseguir-la es va fer servir el Event Horizon Telescope (EHT), que és una xarxa global de telescopis que actuen com un sol telescopi gegant.

La següent imatge mostra Sagitari A*. La part de color vermell i groc és la llum emesa pel disc d’acreció, que adquireix una altíssima temperatura a mesura que el gas i la pols es precipiten cap al centre del forat negre. D’altra banda, la regió fosca del mig és l’horitzó d’esdeveniments, a partir del qual ni tan sols la llum pot escapar.