La primera sonda que va viatjar i arribar a Venus amb èxit, fora dels programes espacials soviètics i americans, va ser la Venus Express, una sonda creada per la ESA (Agència Espacial Europea). Aquesta sonda va dur a terme moltes investigacions científiques sobre Venus durant el seu llarg temps de vida.
La Venus Express es va llençar des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan), a bord d’un vehicle de llançament Soyuz-FG-Fregat (una nova adaptació del coet R-7), el 9 de novembre de 2005. La sonda va arribar a Venus a l’abril de 2006, després d’aproximadament 6 mesos de navegació per l’espai. Quan va arribar a la seva destinació, va penetrar en una òrbita polar.
Descobriments de la Venus Express
La sonda va realitzar diverses observacions a llarg terme dels núvols i la dinàmica atmosfèrica del planeta. El grup de científics que va analitzar les dades va veure que les observacions de la Venus Express ensenyaven que l’atmosfera de Venus era encara més complexa del que es sospitava anteriorment. El científic italià Giuseppe Piccioni va explicar que les dades presentades per la sonda mostraven «patrons repetitius i característiques recurrents, però la seva disposició és molt variable, tan a curt com a llarg termini. Varien sobretot en quant a la velocitat i la densitat».
La Venus Express va realitzar bastants descobriments importants durant el seu període operatiu, de quasi una dècada. Va realitzar el primer mapa infraroig de la temperatura superficial de l’hemisferi sud de Venus, el que va confirmar que, al passat, el planeta va posseir un sistema de plaques tectòniques i un oceà de d’aigua. La sonda també ens va proporcionar dades que indiquen que l’atmosfera superior segueix perdent aigua, el que ens fa pensar que Venus va tenir més aigua al començament de la seva història.
Expectatives de vida a Venus
Encara que les dades de la Venus Express han acabat en gran mesura amb la teoria de que el planeta sigui un lloc a partir del qual pugui evolucionar la vida, encara no han fet perdre l’esperança de que hi pugui existir vida. A més, recents descobriments apunten a la presència d’un gas anomenat fosfina, que s’associa normalment amb la vida. Aquest gas es situa a 50 km de la superfície del planeta, i ens fa pensar que és probable que existeixi vida microbiana flotant per la seva atmosfera, on les temperatures són més similars a les de la Terra.
Tot i així, tenint unes temperatures uniformes en la seva superfície d’una mitjana de 422 ºC, i una gran pressió atmosfèrica, no és molt probable que es desenvolupi una vida similar a la de la Terra. No obstant, les evidències de que en un altre temps hi va haver més aigua a Venus, fan pensar que possiblement hi hagi hagut micro-organismes resistents, tolerants a les dures condicions venusianes, que hagin evolucionat i continuïn estant presents.
Entrades Similars:
Venus, el planeta bessó de la Terra
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Els efectes de la Lluna sobre la Terra
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Els satèl·lits de Júpiter, una gran família
Entrades Recents:
👍
🙂