Les galàxies estan formades per milers de milions d’estrelles, pols, i altres materials, lligats entre ells per la gravetat. Aquests massius cossos estel·lars es presenten sota moltes formes i mides. Tot i així, les primeres galàxies es van formar, totes elles, de la mateixa manera, i ha estat la seva posterior evolució la que ha determinat la seva configuració actual.
L’univers primitiu
Poc després del Big Bang l’univers estava compost per hidrogen i heli, i es podien trobar petites traces d’altres elements, com el liti. En aquest mar d’elements hi havia zones més denses en material que altres. Com és d’esperar, les zones més denses, és a dir, amb més material, atreien el material dels voltants. Aquelles zones es feien encara més denses, pel que atreien més material, creant un cicle de retroalimentació. Això va provocar que es formessin enormes núvols de gas, amb una densitat creixent. I així, van aparèixer les primeres proto-galàxies.
Dins d’aquestes proto-galàxies es van anar formant llocs on neixen les estrelles, anomenats nebuloses. En aquestes regions van néixer les primeres estrelles. Aquestes estrelles vivien vides curtes i violentes, i van sembrar les següents generacions d’estrelles amb els materials creats en el moment en que van explotar en forma de supernoves.
Una dansa galàctica
Malgrat el que he explicat anteriorment, aquest no és l’únic concepte existent de la formació d’una galàxia. En efecte, molts cops es parla de formació galàctica quan dues o més galàxies «col·lisionen» formant-ne una molt més gran, amb més estrelles i una forat negre al centre molt més massiu.
Això és el que va ocórrer a les primeres galàxies. Aquestes estaven lligades per la gravetat, i es van fusionar unes amb les altres, per posteriorment formar les grans galàxies espirals que coneixem avui en dia.
De fet, aquest procés de formació de galàxies encara es produeix en el present. Per exemple, la nostra galàxia (la Via Làctia) s’espera que col·lisioni amb Andròmeda (una de les galàxies més properes a nosaltres), d’aquí a uns 4 bilions d’anys, per crear una galàxia el·líptica encara més gran. Podem veure exemples d’aquestes enormes galàxies per tot l’univers.
Entrades Similars:
Perquè a l’Equador no hi ha huracans?
Com es van extingir els dinosaures?
Quina possibilitat hi ha de morir per un meteorit?
L’enorme explosió del supervolcà Toba
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Com sempre, molt didàctic, i amb petites dosis per a no cansar…estupendo!
Moltes gràcies pel comentari! 🙂