Els llamps són un fenomen natural pel qual els núvols descarreguen una quantitat enorme d’energia sobre la Terra. Tot i que sabem des de fa temps les condicions necessàries per que es produeixin llamps, predir quan i on tindran lloc els llamps no és possible.
Generació del camp elèctric
Les tempestes són àmbits molt turbulents. Fortes corrents d’aire calent (que puja) i fred (que baixa) es mouen a través de la tempesta a altes velocitats. L’aire calent conté petites gotes d’aigua. En canvi, a l’aire fred es troben petits cristalls de gel. En aquest moviment oposat de les corrents d’aire, els cristalls i gotes d’aigua xoquen entre sí. Aquest constant fregament de partícules en els núvols produeix electricitat estàtica.
A l’igual que una bateria, aquests núvols tenen un extrem positiu i l’altre negatiu. Les càrregues positives es troben a la part superior del núvol, i les càrregues negatives a la part inferior.
No obstant, l’atmosfera és un aïllant molt bo, i s’ha d’acumular una quantitat enorme d’energia abans que es produeixi un llamp. Un cop s’assoleix la quantitat necessària d’energia, la força del camp elèctric supera les propietats aïllants de l’atmosfera i es produeix el llamp.
El camp elèctric del núvol no és l’únic que es produeix. Per sota de la base del núvol (carregada negativament) es forma una zona de càrrega positiva sobre la superfície de la Terra. Aquestes càrregues positives segueixen la tempesta allà on vagi.
Com es produeixen els llamps?
La zona positiva que es forma al terra és la que permet que els llamps arribin a la superfície, ja que les càrregues negatives es veuen atretes per les positives. No obstant, el camp elèctric dins dels núvols és molt més potent que el que hi ha entre la base del núvol i la superfície terrestre. Per aquest motiu, la majoria de llamps (al voltant del 80%) tenen lloc dins dels mateixos núvols.
Per a que un llamp toqui el terra, les càrregues negatives del núvol formen un «canal» per l’aire que es dirigeix a les càrregues positives del sòl, fins que connecten les unes amb les altres.
En aquest moment es produeix una forta descàrrega elèctrica, que és el que veiem com un llamp. Tot i que se sap com es produeixen aquests fenòmens, ningú sap amb certesa per què els llamps segueixen una trajectòria de ziga-zaga a mesura que es mouen.
Quan es produeix un llamp, aquest emet un fort flaix de llum, el que fa que l’aire del voltant s’escalfi enormement (la temperatura d’un llamp varia entre els 15 000 i els 50 000 graus Celsius). En comparació, la superfície del Sol es troba a 10 000ºC. A l’estar tant calent, l’aire s’expandeix ràpidament, el que provoca el so que interpretem com un tro.
Entrades Similars:
Els millors llocs i èpoques per veure les aurores boreals
La formació de les aurores boreals. Què són?
Per què a la muntanya fa més fred que al nivell del mar?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Molt interessant!
Gràcies!