Característiques del neó
El neó el l’element de la taula periòdica de símbol Ne, i número atòmic 10. Això vol dir que el seu nucli està format per 10 protons (a part de neutrons) amb 10 electrons orbitant-los. El neó és un gas noble, i es troba en quantitats minúscules a l’atmosfera terrestre. En condicions normals, aquest element és un gas inodor i incolor que és més lleuger que l’aire.
A l’igual que l’heli, el neó esdevé líquid a temperatures molt baixes. En condicions normals, el neó es troba en el seu estat líquid entre el petit rang de temperatures de -245,9ºC i -248,6ºC. Al ser un element químicament inert, el neó no forma enllaços estables amb cap altre element.
Abundància
El neó es crea a les estrelles, ja que la seva producció requereix immenses quantitats d’energia, fenomen que es dona al fusionar heli amb oxigen. Tot i ser el cinquè element més comú a l’univers, la quantitat de neó a l’atmosfera terrestre és increïblement petita. El volum de neó a l’atmosfera de la Terra només és del 0,0018%. En conseqüència, el neó és relativament car, ja que és bastant rar i només es pot extreure de l’atmosfera.
Usos de l’element
- El neó és àmpliament utilitzat en la fabricació de rètols publicitaris a causa del seu característic color vermell i taronja. Els altres colors que es poden veure en aquest tipus de rètols estan compostos diferents gasos per donar diversos colors.
- El neó líquid també s’utilitza com un refrigerant criogènic en una escala industrial.
- Aquest element també s’utilitza en la fabricació de làsers d’heli i neó (combinant l’heli amb el neó).
- Els llums de neó s’utilitzen igualment en hivernacles i jardins botànics per augmentar el contingut de clorofil·la en les plantes.
Història
El neó va ser descobert l’any 1898 a Londres, pels químics anglesos Morris W. Travers i Sir William Ramsay. Ramsay va descobrir aquest element quan va refredar una mostra d’aire fins que va esdevenir líquida, per després capturar els gasos despresos mentre es tornava a escalfar. El neó va sobresortir a causa de la forta llum vermella que emetia a l’estar exposat a energia elèctrica.
Ràpidament se’l va identificar com un nou element. El nom de neó prové del grec «neos», que significa «nou». En qüestió d’anys es van començar a produir quantitats industrials de neó a través de la liqüefacció d’aire, i la major part va anar destinada a la producció de rètols publicitaris.
Entrades Similars:
L’hidrogen | Característiques, Abundància, Isòtops i Usos
L’Heli | Característiques, Formació, Història, Usos i Isòtops
El Carboni | Propietats, Abundància, Usos i Història
El Beril·li | Propietats, Abundància, Descoberta, Usos i Isòtops
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
👍
Gràcies!