Stephen Hawking va ser un important físic teòric britànic, que durant gran part de la seva vida va sofrir d’una discapacitat motora neuronal que li impedia la mobilitat. Va néixer el 8 de gener de 1942 a Oxford, Anglaterra, exactament 300 anys després de la mort de Galileu, que va ser un famós astrònom i científic que va inventar el telescopi. Els dos van estar fascinats pels astres.
Hawking va créixer en una casa victoriana a Highgate, a Londres. Abans dels deu anys es va mudar amb la seva família cap al Nord de Londres, per raons de treball del seu pare. Allà, Hawking va anar a dos escoles. La seva segona escola va ser la de Saint Albans, on, malgrat els seus importants assoliments a l’edat adulta, mai va arribar a més de la meitat de la classe.
Des de petit, sempre va ser molt curiós. A causa del seu interès pel funcionament dels objectes, moltes vegades els desmuntava per veure com funcionaven, però no era tan bo al moment de tornar-los a muntar. Per decisió del seu pare, Hawking va estudiar a la universitat d’Oxford, on, en aquella època, l’actitud predominant en aquesta universitat era molt anti-treball. Se suposava que havies de ser brillant sense cap mena d’esforç o acceptar les teves limitacions i resignar-te a una nota mínima. Més tard, gràcies al seu excel·lent a l’examen final, va poder accedir a la universitat de Cambridge.
Quan Hawking va complir els 20 anys, va començar a mostrar símptomes de que alguna cosa no anava bé. Va passar vàries setmanes a l’hospital de St. Bartholomew, on li van fer una gran quantitat de proves. Encara que no sabia què li passava, sabia que no era res de bo, i de les converses dels metges va deduir que només aniria a pitjor. Alguns metges el van donar com a un cas perdut i es van desentendre d’ell. Més tard va descobrir que es tractava d’esclerosis lateral amiotròfica (ELA). Aquesta malaltia és un tipus de malaltia motora neuronal en que les cèl·lules nervioses del cervell i de la medul·la espinal s’atrofien i llavors es cicatritzen o s’endureixen. Les persones que pateixen aquesta malaltia perden gradualment la capacitat de controlar els seus moviments, de parlar, de menjar, i, finalment, de respirar.
Com que la seva malaltia progressava ràpidament, es va deprimir molt. Al cap d’un temps, com que la progressió va disminuir, va tornar a recuperar la passió per la seva feina i va començar a apreciar tot el que tenia. Va conèixer una noia que es deia Jane i van tenir tres fills. Com a pare, va inculcar als seus fills, des de petits, la importància de fer preguntes.
A principis dels anys 80, la seva salut va empitjorar. Va tenir atacs d’asfíxia prolongats perquè la seva laringe s’anava debilitant i deixava passar menjar als pulmons. Al 1985, va contreure una pneumònia, i després del trasllat d’un hospital a un altre en ambulància aèria, li van haver de fer una traqueotomia, pel que va quedar sense la capacitat de parlar. Un expert que es va assabentar del seu problema, li va proporcionar una màquina en la que podia seleccionar paraules des d’un menú, i una veu sintètica les reproduïa. Des de llavors, el seu programa es va anar desenvolupant enormement.
Desgraciadament, Stephen Hawking va morir el 14 de març de 2018, als 76 anys d’edat, a la seva casa de Cambridge.
A part d’haver estar un gran físic teòric molt reconegut, Stephen Hawking també va ser un divulgador científic que va escriure una gran quantitat de llibres. Entre ells, el més reconegut i venut ha estat el llibre «Breu història del temps», que va arribar a les 25 milions de vendes.
Hawking va ser l’autor de bona part de l’astronomia moderna, i va treballar durant tota la seva vida en les lleis que governen el nostre univers. També va aconseguir grans avenços en la nostra comprensió dels forats negres. Per exemple, va descobrir que aquests cossos emeten una radiació que, en un termini de trilions d’anys, els fa evaporar o desaparèixer. Aquesta és la que avui coneixem com a radiació de Hawking.
Entrades Similars:
Per què a la muntanya fa més fred que al nivell del mar?
Qui va mesurar la circumferència de la Terra per primer cop?
Què és la velocitat d’escapament?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
🙂👍
Gràcies!
Ferran, et recomano la pel·lícula The Theory of Everything, està a Netflix. Fa un repàs de la seva vida des de tots els angles. Jo la vaig veure fa poc i és molt entretinguda.
Moltes gràcies per la recomanació! 🙂