Quan tardaríem en arribar a l’estrella més propera?

Deixant de banda el Sol, l’estrella més propera a la Terra és Proxima Centauri. Aquesta estrella pertany a un sistema estel·lar anomenat Alfa Centauri, format per 3 estrelles que orbiten les unes al voltant de les altres. De totes elles, Proxima Centauri és la més propera a la Terra, a una distància de 4,24 anys llum. Les altres dues estrelles del sistema es troben a una distància d’uns 4,37 anys llum.

Per tant, la llum de Proxima Centauri tarda 4,24 anys en arribar al nostre planeta. En teoria, aquest és el temps mínim en que es pot arribar a Proxima Centauri, ja que res pot anar a una velocitat superior a la de la llum (hi ha projectes segons els quals es podrien assolir velocitats superiors a la de la llum, però no se sap amb certesa si podrien funcionar).

Tecnologia actual

Actualment, la tecnologia utilitzada en els coets es basa en la combustió de dos elements químics, que alliberen la suficient energia per poder propulsar el coet. D’aquesta manera, es poden assolir velocitats d’uns 40.000 kilòmetres per hora.

A aquesta velocitat, una nau espacial tardaria més de 100.000 anys per arribar a l’estrella més propera (Proxima Centauri). La sonda Voyager 1, l’objecte creat per la humanitat que més lluny ha arribat mai (es troba a 23.600 milions de kilòmetres de la Terra), viatja a una velocitat d’uns 61.000 kilòmetres per hora. La sonda va poder assolir aquesta velocitat utilitzant l’impuls gravitatori de Júpiter i Saturn. Si manté la seva velocitat actual, es calcula que la Voyager 1 arribarà a Proxima Centauri d’aquí a uns 80.000 anys.

Fins ara només hem parlat d’arribar a l’estrella més propera. No obstant, si volguéssim arribar molt més enllà, el temps necessari per aconseguir-ho seria descomunal. És per aquest motiu que al llarg dels anys s’han anat desenvolupant propostes i projectes per crear coets molt més potents dels que existeixen avui en dia.

Alguns motors alternatius

Amb la tecnologia actual, també seria possible construir altres tipus de motors, tal com motors de propulsió tèrmica nuclear, o motors de propulsió electromagnètica. Per desgràcia, aquests tipus de motors tardarien més de 1.000 anys en recórrer la distància entre la Terra i Proxima Centauri. Tot i que és una gran millora en comparació a la situació anterior, segueix sent un període de temps inviable a la nostra època.

Finalment, els dos tipus de coets que ens permetrien viatjar a l’estrella més propera a unes velocitats unes elevades són els coets de fusió nuclear i d’antimatèria. Utilitzant aquesta tecnologia, el viatge es podria realitzar en 36 anys gràcies a la fusió nuclear, i en uns 8 anys per l’antimatèria. No obstant, els reptes tecnològics per la fabricació d’aquestes naus són innumerables. Per citar-ne alguns: les naus necessàries haurien de tenir unes mides gegantesques, el preu de construcció seria molt elevat, i, actualment, la producció de l’antimatèria necessària pel viatge seria quasi impossible. A més, són tecnologies que encara estan en vies de desenvolupament.

En futurs articles parlaré amb detall de cada un dels tipus de motors mencionats, així com d’alguns altres que no he esmentat aquí.

Entrades Similars:

Quina és l’estrella més propera a la Terra?

És possible la vida al voltant de nanes vermelles?

Quins tipus d’estels hi ha?

Per què les estrelles no tenen totes el mateix color?

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Com es van extingir els dinosaures?