És possible la vida al voltant de nanes vermelles?

El nostre univers està poblat per molts tipus d’estrelles. Cada tipus d’estrella té un color diferent, i la seva vida varia des d’uns quants milions d’anys fins a bilions o trilions d’anys. Per tant, el millor lloc on buscar vida seria al voltant de les estrelles més longeves, on la vida tindria més temps, i per tant més possibilitats, de desenvolupar-se. Aquestes estrelles, on, a causa de la llarga vida que tenen, serien bons llocs per la cerca de vida, són les anomenades nanes vermelles.

Tot i així, hem de tenir en compte diferents qüestions a l’hora de pensar en trobar vida en planetes que estiguin orbitant nanes vermelles. Tenint en compte el que sabem sobre aquestes estrelles, les condicions que existirien en els planetes que es trobin en la seva òrbita sembla que no serien les millors per trobar-hi vida: les nanes vermelles tenen la seva zona habitable molt més a prop del que Mercuri es troba del Sol.

La zona habitable d’una estrella es defineix com la zona de la seva òrbita on hi podria existir aigua líquida. Per tant, és la regió al voltant d’una estrella on la vida, tal com la coneixem, es podria desenvolupar. Com més gran sigui l’estrella, més lluny se situarà la seva zona habitable, i com més petita, més a prop. En el cas de les nanes vermelles, les estrelles més petites, amb menys massa i menys lluminositat, la seva zona habitable està molt a prop de l’estrella. Això, a l’hora d’analitzar amb deteniment la situació, presenta uns quants problemes.

Rotació síncrona

Al voltant de les nanes vermelles, els planetes que es trobin dins de la zona habitable de l’estrella estaran en rotació síncrona. És a dir, tardaran tant en fer una volta sobre ells mateixos com en donar una volta al voltant de l’astre. En aquesta situació, un hemisferi del planeta sempre estarà il·luminat per l’estrella, mentre que l’altre estarà permanentment submergit en l’obscuritat. Aquest és el mateix fenomen que podem observar entre la Terra i la Lluna. Sempre veiem la mateixa cara de la Lluna, ja que es troba en rotació síncrona amb la Terra. En el cas d’una estrella, això dificulta les coses. Un hemisferi tindria unes temperatures altíssimes i l’altre estaria congelat. Entre els dos hemisferis hi hauria una zona de permanent crepuscle.

Al llarg dels anys s’han publicat diferents teories sobre com es comportaria l’atmosfera d’un planeta en aquestes condicions. Segons algunes d’elles, les masses d’aire dels dos hemisferis d’un d’aquests planetes podrien xocar amb molta violència a la franja del crepuscle constant. Això provocaria que les condicions fossin molt dures allà on podria existir aigua líquida.

En altres casos, es planteja que, amb una atmosfera suficientment densa, els vents circulant d’un hemisferi del planeta a l’altre podrien equilibrar les temperatures al planeta, i hi podrien existir mars d’aigua líquida per tota la seva superfície. Tot i així, hem de recordar que una nana vermella no és una estrella com el Sol. Les nanes vermelles són unes estrelles amb intenses erupcions

Les erupcions solars

Malgrat la seva petita mida, les nanes vermelles són unes estrelles extremadament violentes. Tenen la capacitat de provocar erupcions estel·lars molt més fortes que les del Sol, i els vents solars causats podrien ser 2 000 cops més intensos que els que ens arriben a la Terra. Aquests vents farien desaparèixer l’atmosfera d’un planeta proper. Els planetes al voltant de les nanes vermelles haurien de tenir un camp magnètic extraordinàriament fort, i una atmosfera molt densa, per sobreviure als vents solars i no perdre l’atmosfera. Sense aquesta, la vida al planeta no podria existir.

Afortunadament, durant els últims anys s’ha pogut observar que no totes les estrelles d’aquest tipus són tan violentes. Es creu que, com més velles són aquestes estrelles, menys erupcions tenen lloc en les mateixes. Pròxima Centauri (l’estrella més propera a nosaltres a part del Sol) i TRAPPIST-1 (situada a 39 anys llum de distància, a la constel·lació d’Aquari) són nanes vermelles molt actives. En canvi, altres nanes vermelles, com Ross 128, són més tranquil·les, amb una activitat estel·lar similar a la del Sol.

Planetes gegants

Els planetes gegants, també anomenats gasosos, ens podrien oferir una solució als diferents problemes presentats. Un planeta no té perquè estar orbitant al voltant d’una estrella. Podria orbitar, també, al voltant d’un planeta molt més gran, convertint-se en un del seus satèl·lits (o l’únic). De moment, no s’ha confirmat que cap exoplaneta (un planeta fora del sistema solar) posseeixi cap lluna, però no hi ha motius per pensar que no en puguin tenir.

Fins fa poc es pensava que les nanes vermelles no podien tenir planetes gegants (de la mida de Júpiter per exemple), orbitant-les, però a l’any 2019 un grup d’investigadors va descobrir un planeta d’aquestes característiques al voltant de la nana vermella GJ 3512. Potser un planeta gegant, que estigués situat a la zona habitable d’una d’aquestes estrelles, podria tenir una lluna amb una mida i una massa similars a les de la Terra, o inclús més gran (per poder tenir una atmosfera suficientment densa i un camp magnètic suficientment potent). Aquesta lluna de la mida de la Terra no estaria en rotació síncrona amb l’estrella, i potser el camp magnètic del planeta al que estès orbitant podria ajudar-la a desviar el vent solar que li arribés.

Moltes nanes vermelles

Les nanes vermelles són les estrelles més comunes del nostre univers. Representen el 75% de totes les estrelles, i, a més, són les que tenen un major temps de vida. Si concloem que al voltant de les nanes vermelles no hi pot haver vida, estem eliminant una enorme quantitat de possibilitats de trobar vida a l’univers. En canvi, si concloem que poden tenir mons habitables, ens trobem davant d’un escenari on la vida podria abundar a l’univers.

Respecte a aquesta qüestió, hi ha teories diverses. N’hi ha que ens donen esperances de trobar vida al voltant de les nanes vermelles, i n’hi ha d’altres que ens fan descartar la possibilitat de trobar-n’hi.

Una possible alternativa seria buscar vida al voltant de les estrelles nanes taronges, estrelles menys massives que el Sol però amb més massa que les nanes vermelles. Les nanes taronges tenen una esperança de vida més gran que la del Sol, i són estrelles més tranquil·les que les nanes vermelles des del punt de vista de la seva activitat estel·lar. Al voltant d’aquestes estrelles podrien existir llocs amb les condicions ideals per que la vida es pugui desenvolupar.

Entrades Similars:

Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?

Quins tipus d’estels hi ha?

Com podríem classificar les diferents civilitzacions a l’univers?

Com seria viure a Mart?

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Com es van extingir els dinosaures?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?