On està el centre de l’univers?

Fins fa uns segles, tothom creia que la Terra era el centre de l’univers, i que tot orbitava al voltant de nosaltres. Aquesta visió de l’univers va canviar gràcies a Copèrnic, i no ha parat d’evolucionar des de llavors.

Avui en dia sabem que l’univers no té cap centre. Segons les teories estàndard de la cosmologia, l’univers va començar amb el Big Bang fa uns 14 mil milions d’anys i ha continuat expandint-se des d’aquell instant.

El Big Bang no s’hauria de veure com l’explosió d’una bomba, per exemple, que té lloc en un punt (el centre) i s’expandeix cap als voltants. El Big Bang no va ser una explosió a l’espai, sinó que va ser una explosió de l’espai. Tal com entenem aquest esdeveniment avui en dia, abans del Big Bang no hi havia ni espai ni temps, pel que no va poder haver-hi un punt central des del qual expandir-se: el Big Bang va representar la creació del temps i de l’espai.

L’expansió de l’univers és en realitat la creació d’espai on abans no n’hi havia, el que provoca que les galàxies s’allunyin les unes de les altres cada cop més ràpid.

L’analogia del globus

Una manera molt utilitzada per representar tot el que acabem d’explicar és fent una similitud amb un globus.

Imagineu que tenim un globus en el que pintem amb retolador uns quants punts a la seva superfície, que representa el nostre univers. Quan comencem a unflar el globus, veiem que aquest es comença a expandir, i que els punts s’allunyen els uns dels altres. No obstant, veiem que no hi ha cap centre d’expansió, no hi ha cap lloc que hagi començat a expandir-se primer que els altres. (Recordem que la superfície del globus representa el nostre univers, i que tot el que estigui per sobre o per dins d’ella no té cap sentit físic, ja que només té dues dimensions).

A més, també observem que, tot i que els punts es distancien els uns dels altres, no els hem donat cap mena de moviment. La raó per la qual els punts se separen és la creació de goma entre ells a mesura que el globus s’expandeix.