L’antimatèria ha creat una àmplia àrea d’estudi per als físics de partícules. Va ser un dels descobriments físics més excitants del segle XX. Tot i que molta gent creu que aquest tipus de matèria és cosa de ciència-ficció, cada dia es produeix antimatèria a la Terra. No obstant, per entendre bé què és l’antimatèria, primer hem d’entendre què és la matèria.
Composició de la matèria
Els àtoms que existeixen al nostre univers estan formats per una varietat de partícules (electrons, quarks dalt i quarks baix). Agrupant-se de diferents maneres i quantitats, aquestes partícules fonamentals (no es podem dividir en més partícules) poden formar diferents elements químics.
Per exemple, l’hidrogen, l’element més simple de tots, està format per un protó (format per dos quarks dalt i un quark baix) i un electró al voltant. En canvi, l’heli està format per dos protons, dos neutrons (formats per dos quarks baix i un quark dalt) i dos electrons orbitant-los.
Què és l’antimatèria
Si la matèria està formada per partícules, l’antimatèria està formada per antipartícules. Com veurem posteriorment, aquestes antipartícules van ser predites pel físic britànic Paul Dirac, i tenen la característica de tenir una càrrega elèctrica contrària a la que tenen les partícules «normals».
Cada partícula de matèria (com l’electró) té una antipartícula associada. En el cas de l’electró, que té una càrrega negativa, la seva antipartícula s’anomena positró (de càrrega elèctrica positiva). A més, quan una antipartícula entra en contacte amb una partícula, s’aniquilen entre elles, convertint el 100% de la seva massa en energia pura.
És per aquest motiu que l’antimatèria no és gaire abundant al nostre univers, ja que, en qüestió d’instants, entra en contacte amb la matèria i desapareix, deixant en el procés un rastre d’energia.
On es crea l’antimatèria
Com he dit abans, cada dia es crea antimatèria a la Terra, així com en molts altres llocs de l’univers. Per exemple, un plàtan produeix un positró cada 75 minuts, hi ha evidències que en tempestes elèctriques també es creen positrons, i també es creen antipartícules quan els rajos còsmics impacten contra l’atmosfera terrestre.
Com veiem, l’antimatèria es pot formar de manera natural. No obstant, gràcies als avenços tecnològics dels últims anys, els físics han estat capaços de produir antipartícules, i fins i tot anti-àtoms.
El Gran Col·lisionador d’Hadrons (LHC per les seves sigles en anglès) ha produït antipartícules en col·lisions a velocitats pròximes a la de la llum. A més, també s’han produït àtoms d’antihidrogen (un positró orbitant un antiprotó). L’element d’antimatèria més complex que s’ha creat ha estat l’antiheli.
Aquesta enorme dificultat per crear antimatèria fa que el seu preu sigui molt elevat: amb les actuals tècniques de producció, un mil·ligram d’antimatèria costaria uns 61 200 milions de dòlars.
Entrades Similars:
Què són els neutrins? Característiques, Abundància i Detecció
Quina estructura tenen els àtoms?
Les quatre forces fonamentals de l’univers
Una nau que viatja més ràpid que la llum?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Molt interessant!! 🙂👌
🙂 !!