Una nau que viatja més ràpid que la llum?

Un dia, mentre mirava la tele, el físic teòric mexicà Miguel Alcubierre, es va fascinar mirant un episodi de Star Trek en el qual l’Enterprise aconseguia anar a unes velocitats més altes que les de la llum. D’alguna manera aconseguia comprimir l’espai-temps que hi havia davant seu, fent que les estrelles no semblessin tant llunyanes.

Llavors va tenir una idea, va agafar les equacions d’Einstein i les va capgirar, invertint la lògica habitual dels físics teòrics. Va intentar pensar quin tipus de nau comprimiria l’espai-temps davant seu i l’expandiria darrere seu. Al final va donar amb una resposta molt simple: la distorsió de l’espai-temps causada a Star Trek era una solució possible al seu problema.

Una astronau equipada amb l’anomenat impuls d’Alcubierre, que permet deformar l’espai-temps davant seu, hauria d’estar rodejada amb una bombolla de distorsió, dins de la qual no hi hauria ni matèria ni energia, i per tant, l’espai-temps dins de la bombolla estaria aïllat de l’espai-temps fora de la bombolla. Quan l’astronau accelerés, els seus tripulants no notarien res, potser ni se n’adonarien, encara que estarien viatjant més ràpid que la llum.

Els resultats d’Alcubierre van sorprendre a la comunitat de científics. Tot i així, més tard, quan ja va haver publicat el seu article, els crítics van començar a assenyalar els seus punts dèbils. Tot i que la seva teoria d’un viatge a més velocitat que la llum era molt elegant, no tenia en compte certes complicacions que podien sorgir. Si la zona dins de la bombolla de distorsió estava aïllada de l’exterior, la informació no podrà passar, i el pilot no podrà controlar el rumb de la nau. A més a més, cal afegir el problema de crear una bombolla de distorsió, que, per a comprimir l’espai davant seu, hauria de ser alimentada per algun tipus de combustible, i això significa alimentar-la amb matèria negativa o energia negativa.

Aquest és un altre problema, aconseguir matèria o energia negativa, que és just del que no disposem. Com va demostrar Stephen Hawking amb el seu teorema general, tota solució a les teories d’Einstein que permeten viatjar més ràpid que la llum, impliquen o bé matèria negativa, o energia negativa.

Després, els físics van intentar calcular la quantitat de matèria o energia negativa que es necessitaria per a impulsar una astronau d’aquest tipus. Resultats recents indiquen que, per a impulsar aquest tipus d’astronau, es necessitarien unes quantitats de matèria negativa o energia negativa equivalents a la massa de Júpiter. Això vol dir que només una civilització molt avançada podria construir aquesta astronau, degut a les altes quantitats de matèria i energia negativa que es necessiten, impossibles d’aconseguir per una civilització com la nostra.