La Terra, també anomenada el planeta blau, és el tercer planeta que orbita el Sol. Aquest últim és un dels milers de milions d’estels que formen la nostra galàxia: la Via Làctia. La Via Làctia és una galàxia espiral, pel que podem diferenciar-ne dues zones principals. Una d’elles és l’anomenat «bulb», on es troben les estrelles més velles, les quals orbiten a prop del forat negre supermassiu del centre de la nostra galàxia: Sagitari A* (l’asterisc forma part del nom). L’altra zona està constituïda pel disc, que està carregat d’elements lleugers, i és el lloc perfecte per a la formació de noves estrelles. És en aquesta última zona on se situa el sistema solar. En concret, el Sol es troba dins d’un dels braços espirals de la Via Làctia, l’anomenat braç d’Orió.
Més enllà de la nostra galàxia, trobem el Grup Local, un grup de galàxies constituït per la Via Làctia i unes 40 galàxies més. En aquest grup, la nostra galàxia forma part de les tres més grans, junt amb Andròmeda i la galàxia del Triangle. La resta són majoritàriament galàxies de petita mida que s’anomenen galàxies satèl·lit, ja que orbiten al voltant de les més grans.
A escales encara més grans, formem part del supercúmul de Virgo, que està format per centenars de milers de galàxies. Els supercúmuls són enormes concentracions de galàxies. Es creu que a l’univers existeixen milions de supercúmuls.
Encara identifiquem una estructura més gran a l’univers de la que formem part: el supercúmul de Laniakea. Tota aquesta estructura de galàxies sembla dirigir-se cap a un lloc encara més massiu: l’anomenat «Gran Atractor».
A hores d’ara podríem pensar que sempre trobarem una estructura més gran a la que pertanyem. No obstant, a partir d’escales tan grans com les últimes, l’univers sembla igual en totes les direccions. Té un aspecte uniforme, amb la matèria ben repartida per tot arreu. En aquestes condicions, és impossible diferenciar una part de l’univers d’una altra, el que ens impedeix identificar la nostra posició en escales més grans.
Entrades Similars:
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Com sabem que l’univers s’està expandint?
Per què l’espai és negre, si hi ha tantes estrelles?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Molt interessant!!!
Moltes gràcies pel comentari!
Gràcies Ferran. Una pregunta, el cúmul i supercúmul, tenen atracció gravitatòria entre ells? Orbiten les galàxies? Per si ho tens a mà, si no, no pateixis. Igual pot ser una nova entrada del blog.
Gràcies Ferran i felicitats pel blog.
Marc
Hola Ferran, gràcies pels teus artícles. Són molt didàctics i a mi m’interessen molt.
Una pregunta, per si la saps (inclús pot ser tema d’una entrada ;): aquests grups de galàxies, s’atrauen entre sí? orbiten? O simplement és una agrupació per descriure-les millor?
Gràcies, i felicitats pel blog.
Marc
Gràcies pel comentari Marc! 🙂
Responent a la teva pregunta, cada agrupació de galàxies que menciono pertany a una més gran. Òbviament totes tenen una atracció gravitacional entre elles, però, com dius, els científics les agrupen en diferents grups per descriure millor l’estructura de l’univers.