La Lluna, l’únic satèl·lit natural de la Terra, ha fascinat a la humanitat durant segles. Tot i que en la majoria dels casos es considera, per raons pràctiques, que la Lluna no té atmosfera, la veritat és que sí que en té. No obstant, és una capa tan fina de gasos que quasi no es pot considerar com atmosfera. De fet, ens referim a ella com una exosfera (és a dir, quasi com el buit de l’espai).
En una exosfera, els gasos estan tan separats que molt rarament col·lisionen els uns amb els altres. L’atmosfera de la Lluna conté unes 100.000 molècules per centímetre cúbic. En comparació, al nivell del mar a la Terra, cada centímetre cúbic conté 10,000,000,000,000,000,000 molècules. La massa total de l’exosfera de la Lluna és de tan sols 25 tones, la mateixa que un camió.
Composició de l’atmosfera
L’atmosfera de la Lluna està composta per tres elements principals: l’argó, l’heli, i el neó. A part, també existeixen altres gasos en quantitats molt menors, com el sodi, el potassi, o l’hidrogen. Això ho sabem gràcies a un instrument anomenat Lunar Atmospheric Composition Experiment (LACE) que la missió Apol·lo 17 va deixar sobre la superfície del nostre satèl·lit.
L’atmosfera de la Lluna no està repartida uniformement al voltant d’ella. Hi ha algunes zones més denses que d’altres, depenent de factors com la temperatura de la superfície, el camp magnètic, o el vent solar.
Origen i evolució dels gasos de l’atmosfera
Un dels fenòmens que crea la fina atmosfera de la Lluna és l’alliberament de gasos des de l’interior de la Lluna, degut al decaïment d’alguns elements radioactius. Al ser alliberats, la majoria dels gasos surten disparats cap a l’espai en poc temps. Només alguns d’aquests gasos acaben formant part de la tènue atmosfera.
Un altre dels factors que aporta més gasos a l’atmosfera és l’impacte de la llum solar o del vent solar sobre la superfície de la Lluna. Els fotons i les partícules energètiques del vent solar poden descompondre materials a la superfície de la Lluna, deixant anar àtoms i molècules a la tènue atmosfera del satèl·lit. Aquest mateix procés també el pot causar l’impacte de meteorits, de petita o gran mida, sobre la Lluna.
Quan una cara de la Lluna no rep llum del Sol, la temperatura de la seva superfície baixa en gran mesura. Aquesta caiguda de la temperatura provoca l’efecte contrari del que s’ha explicat anteriorment. Amb unes temperatures tan baixes, alguns gasos de l’atmosfera es poden condensar, i depositar a la superfície de la Lluna.
Entrades Similars:
Els efectes de la Lluna sobre la Terra
Per què la Lluna s’allunya de la Terra?
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
La història de l’Apollo 13, l’èxit després del fracàs
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
👍
Gràcies pel comentari!!