Si els èxits dels allunatges de l’Apollo 11 i de l’Apollo 12 van donar la impressió de que les missions a la Lluna eren fàcils, l’Apollo 13, llençada el 11 d’abril de 1970, va posar en relleu els perills que comportaven aquests viatges.
L’objectiu de la missió
Aquest hagués hagut de ser el tercer viatge de la NASA a la Lluna, i els astronautes James Lovell, Fred Haise i John Swigert s’havien entrenat dur per a la missió. L’objectiu d’aquesta missió era explorar la formació de Fra Mauro, que és una zona muntanyosa que els científics de la NASA sospitaven que s’havia originat pel material llençat des d’un cràter després de l’impacte d’un meteorit. La tripulació de l’Apollo 13 mai va aconseguir arribar a Fra Mauro.
Problemes durant el vol
Al cap de només 56 hores de vol, un tanc d’oxigen que estava al mòdul de servei de la nau va explotar. Aquesta explosió va provocar fallades a diversos sistemes d’alimentació, electricitat i suport vital del vehicle. Els enginyers de la NASA van constatar de seguida que no era possible reparar els danys, amb el qual el mòdul de servei no podria oferir el suport necessari als astronautes. Per sort, el mòdul lunar no es va veure afectat per aquest accident. Al ser una nau espacial autònoma, disposava d’una font d’alimentació i sistemes de suport vital propis, que podien mantenir als astronautes vius durant el temps en que, els controladors de la missió al Centre Espacial Johnson i a les instal·lacions de la NASA, buscaven desesperadament la millor manera de portar-los de tornada a la Terra.
Mentre que els equips de la NASA treballaven, per tot arreu al voltant del món es va poder apreciar el desenvolupament del drama en temps real a tots els noticiaris de televisió.
Un dels majors problemes per la tripulació era la necessitat d’eliminar del petit mòdul lunar el diòxid de carboni exhalat pels astronautes. El subministrament limitat d’hidròxid de liti, que s’utilitza normalment amb aquest propòsit, no era suficient pel temps que tardarien en tornar a la Terra en la trajectòria de vol trans-lunar, que era la més segura per la tripulació. Encara que el mòdul de comandament disposava de més bombones d’hidròxid de liti, degut a la seva forma no eren compatibles amb l’equip del mòdul lunar. Utilitzant un tros de mànega dels vestits espacials, i guiats pels controladors de la missió, la tripulació de l’Apollo 13 va aconseguir improvisar un dispositiu, que van anomenar «la bústia», el qual els va permetre utilitzar l’hidròxid de liti del mòdul de comandament per alimentar el sistema de filtració del diòxid de carboni del mòdul lunar.
Tornada a la Terra
Una vegada trobada aquesta solució, la tripulació de l’Apollo 13 va completar el seu viatge al voltant de la Lluna i va tornar al mòdul de comandament per a re-entrar a l’atmosfera terrestre i amarar amb èxit el 17 d’abril de 1970.
Paradoxalment, després del fracàs catastròfic de la missió, el fet que la NASA aconseguís mantindre amb vida els seus astronautes i fer-los tornar a la Terra sans i estalvis, va reforçar internacionalment la seva reputació com a organització competent i capaç, encara més del que ho van fer els seus dos allunatges anteriors. Sens dubte, la NASA havia aconseguit sortir victoriosa del desastre.
Entrades Similars:
L’entrenament dels astronautes per anar a l’espai
La brossa espacial, un gran problema
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Els satèl·lits de Júpiter, una gran família
Entrades Recents:
La pel·licula de 1995 titulada Apolo XIII, protagonitzada per Tom Hanks, relata aquest fet. 👍
Sí, aquella pel·lícula està molt ben feta. A més, es va gravar dins d’un avió que normalment utilitzen els astronautes per a acostumar-se a la micro-gravetat, per a simular la ingravidesa que sofreixen a l’espai.