Característiques del fluor
El fluor és l’element de la taula periòdica de símbol F, i número atòmic 9. Això vol dir que el seu nucli està format per 9 protons (a part de neutrons) amb 9 electrons orbitant-los. A temperatura ambient, el fluor es troba en forma d’un gas de color groc pàl·lid. Per sota els -188ºC el fluor passa al seu estat líquid, i per sota els -219ºC es troba en la seva forma sòlida.
El fluor és un element altament reactiu, i forma enllaços molt forts amb altres elements. És un element que és bastant corrosiu i tòxic. Molts metalls, el vidre, ceràmiques, carbó i inclús l’aigua, cremen, amb una flama brillant, en presència de fluor pressuritzat.
Abundància
A la Terra, el fluor és el tretzè element més comú, i està present en aproximadament 600 ppm (parts per milió) al mantell terrestre. El fluor, en el seu estat elemental, reacciona amb rapidesa amb els vapors presents a l’atmosfera, pel que la seva existència en la forma elemental és quasi nul·la. A la natura, la major font de fluor són varis minerals, com la fluorita, la criolita i la fluorapatita.
Usos de l’element
- El fluor s’utilitza per fabricar químics com fungicides o herbicides.
- El fluor-19, que és un isòtop estable d’aquest element, s’utilitza en ressonàncies magnètiques.
- Aquest element també s’utilitza en la fabricació de varis medicaments, com el Lipitor, que redueix el colesterol, o en diversos antibiòtics.
- El fluor i alguns dels seus compostos també s’utilitzen en la producció d’urani.
- En molts processos s’utilitza aquest element per reduir el punt de fusió de molts metalls.
- La presència (en molt poca quantitat) de fluor a l’aigua, ajuda a prevenir les càries dentals.
Història
L’alta reactivitat i la naturalesa corrosiva del fluor van provocar un retard en la descoberta i isolació del mateix com un nou element. Molts dels primers experiments amb el fluor van causar problemes de salut als científics. No obstant, al 1810, André-Marie Ampère va proposar que la substància desconeguda de l’àcid fluorhídric era un nou element similar al clor. Més tard, el químic Humphry Davy el va anomenar fluor, que prové de la paraula llatina «fluo», que significa flux.
No va ser fins al 1886 que es va isolar per primer cop el fluor. Va ser el químic francès Ferdinand Frederic qui ho va aconseguir, a través de l’electròlisi de fluorur de potassi i de l’àcid fluorhídric. Al 1906 aquest científic va rebre el premi Nobel de química per la construcció de l’aparell, fet totalment de platí, que permetia isolar el fluor.
Entrades Similars:
L’hidrogen | Característiques, Abundància, Isòtops i Usos
L’Heli | Característiques, Formació, Història, Usos i Isòtops
El Carboni | Propietats, Abundància, Usos i Història
El Beril·li | Propietats, Abundància, Descoberta, Usos i Isòtops
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
👍🙂
Gràcies!