Viatjar en el temps és possible

La idea de viatjar en el temps ha fascinat a la humanitat durant segles, amb incomptables obres de ciència ficció explorant el concepte dels viatges entre diferents èpoques en el temps. No obstant, des de la publicació de la teoria de la relativitat general d’Albert Einstein al 1915, el viatge en el temps va passar de ser una especulació a una realitat.

Un dels punts clau d’aquesta teoria, que permet fer l’afirmació anterior, és que el temps no és constant, sinó que varia depenent de la velocitat d’un objecte i de la gravetat a la que està sotmès. Per tant, contràriament al que es creia en el passat, el temps no corre de manera uniforme per a tots els cossos de l’univers. El temps passa més a poc a poc per als objectes que es mouen a altes velocitats, o que estan sotmesos a intensos camps gravitatoris.

La implicació pràctica d’aquest concepte és que si arribéssim a viatjar a grans velocitats, experimentaríem el temps de manera diferent al que experimentaria, per exemple, la població que es trobés a la Terra. Això ja ha estat verificat experimentalment amb rellotges atòmics (els més precisos que existeixen) situats a satèl·lits i avions molt ràpids. El resultat va ser que els rellotges que es movien més ràpid marcaven un temps menor que els rellotges que s’havien quedat a la superfície terrestre.

Viatjant al futur

Tot i que, almenys avui en dia, no es coneix cap manera de poder tornar enrere en el temps, sabem que és possible viatjar al futur mitjançant el fenomen descrit anteriorment, conegut com dilatació del temps. Si viatgéssim en una nau espacial a una velocitat propera a la velocitat de la llum, un curt període de temps per nosaltres podria representar dècades o segles a la Terra.

Per exemple, viatjant al 80% de la velocitat de la llum, quan per nosaltres hauria transcorregut un any, a la Terra hauria passat un any i 240 dies. Un augment de la velocitat no fa que el temps disminueixi de manera proporcional, sinó que l’efecte és exponencial. Viatjant a un 90% de la velocitat de la llum, un any a la nau espacial correspondria a més de 2 anys a la Terra. Si la velocitat fos del 99.9% de la velocitat de la llum, al cap d’un any de viatge, a la Terra haurien passat més de 22 anys.

És important mencionar que una persona que viatja amb la nau espacial té la sensació que el temps a la nau passa igual que quan es trobava a la Terra, és a dir, no sent que es mogui a càmera lenta. És des del punt de vista d’un observador al nostre planeta que es percep com el temps a la nau passa més a poc a poc.

No obstant, és evident que hi ha un munt de reptes per assolir aquestes velocitats descomunals. Un d’ells és que necessitaríem construir un coet que pogués viatjar a velocitats properes a la de la llum, el que requeriria una quantitat enorme d’energia. Un altre problema és trobar una forma de poder transportar humans de manera segura a aquestes altíssimes velocitats. Per això es necessitaria un gran escut per protegir-los de la intensa radiació que comporta viatjar a velocitats tan elevades, i poder accelerar i frenar sense posar en risc la seva vida.

Avui en dia, la única manera de que el nostre temps passi una mica més a poc a poc és pujar-se en un avió o un coet, tot i que només ens estalviaríem una quantitat ínfima de temps. Durant molts anys, viatjar al futur de manera apreciable seguirà presentant una infinitat de reptes tecnològics.

Entrades Similars:

Què sabem sobre la velocitat de la llum?

La velocitat de la llum per definir unitats de mesura

Velocitats

La llum tarda uns 170 000 anys en escapar del Sol

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Com es van extingir els dinosaures?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?