Dels diversos mètodes que existeixen per observar exoplanetes, la detecció directa pot semblar que sigui el sistema més senzill, però, en realitat, és el més complicat des del punt de vista tècnic. Per aquest motiu, els mètodes més utilitzats per la detecció de planetes extrasolars són mètodes de detecció indirectes, com per exemple el trànsit d’exoplanetes i la velocitat radial.
Els dos problemes principals que ha d’afrontar aquesta tècnica són: la petita mida del planeta que es vol fotografiar en comparació a la seva estrella, i, sobre tot, l’enorme diferència de brillantor entre els dos.
La llum que ens arriba d’un planeta és la que reflexa de la seva estrella sumada a la seva emissió intrínseca (que és llum infraroja, emesa per l’escalfor interior del planeta), i aquest és l’obstacle principal de la detecció directa d’exoplanetes. En el cas de planetes similars a la Terra, la llum emesa per l’estrella és aproximadament 10.000 milions de vegades més forta que la del planeta. D’altra banda, els planetes de la mida de Júpiter o Neptú són 1.000 milions de vegades menys brillants que les estrelles.
Afortunadament, les innovacions tecnològiques incorporades durant els últims anys en els telescopis terrestres o espacials han permès molts avenços en aquest camp. Hi ha dues tècniques, que resulten essencials, amb les quals és possible anul·lar l’encegadora llum de l’estrella, i poder observar directament els planetes que l’orbiten.
Utilització de coronògrafs
La primera d’elles consisteix en bloquejar la llum de l’estrella, de manera que només ens arribi la llum dels planetes que l’orbiten. Això es fa utilitzant un coronògraf, un dispositiu inventat als anys trenta per Bernard Lyot, amb l’objectiu d’observar la corona del Sol (d’aquí prové el seu nom).
Avui en dia s’estan desenvolupant diferents tipus de coronògrafs per estudiar planetes extrasolars. El seu funcionament bàsic consisteix en utilitzar una màscara circular que permet bloquejar la llum provinent de l’estrella. Una bona analogia és quan té lloc un eclipsi solar. Quan això passa, la Lluna bloqueja la llum que ens arriba del Sol, el que ens permet observar la seva corona.
Interferometria de cancel·lació
Aquest segon mètode directe de detecció d’exoplanetes consisteix en observar la llum d’una estrella, per després aconseguir que, utilitzant les propietats ondulatòries de la llum, s’anul·li la brillantor de l’estrella central, deixant intacta la llum que ens arriba dels planetes que l’orbiten, per, així, poder analitzar-la.
Els resultats de l’observació directa
Dels més de 5.000 planetes descoberts fins avui en dia, només 50 han estat observats directament, a causa de les dificultats que comporten aquestes dues tècniques. El primer planeta que va ser descobert amb aquest mètode va ser GQ Lupi b a l’any 2004. Aquest planeta orbita una estrella a 495 anys llum de distància de la Terra, i té una massa d’entre 1 i 36 vegades la de Júpiter.
A més, és important mencionar que, quan diem que hem vist un planeta, ens referim a que, amb els millors telescopis construïts, som capaços de percebre un tènue punt de llum infraroja pròpia del planeta o reflectida de l’estrella. A partir d’aquí, i gràcies a la informació obtinguda utilitzant altres mètodes, podem deduir la massa del planeta, així com el seu volum, la seva densitat, la temperatura de la seva superfície, i la composició de la seva atmosfera en el cas que la tingui.
No obstant, totes les imatges que estem acostumats a veure sobre nous planetes descoberts, que mostren com és la seva superfície (si té muntanyes, oceans, blocs de gel, núvols…) només són representacions artístiques del que podríem imaginar que hi ha, i no representen la realitat.
Entrades Similars:
Quants planetes existeixen a l’univers?
El mètode del trànsit: la millor manera per descobrir exoplanetes
Detecció d’exoplanetes: el mètode de la velocitat radial
Com es detecten les atmosferes dels exoplanetes?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
🙂👍
Gràcies!!