Encara que Estats-Units segueix sent l’única nació que ha enviat humans a la Lluna, la Unió Soviètica va aconseguir realitzar tres missions per tal d’agafar mostres de la Lluna i retornar-les a la Terra per a ser estudiades.
Missions de recollida de mostres
Luna 16
La primera missió robòtica que va aterrar a la Lluna i va tornar amb mostres de la seva superfície va ser la missió Luna 16, llançada des de la Terra el 12 de setembre de 1970. La nau va aterrar a la zona nord-oest del Mar de la Fertilitat, a 100 km del cràter Webb. La Luna 16 va aconseguir recollir 101 grams de mostres lunars gràcies al seu dispositiu perforador extensible. Les mostres, posteriorment retornades a la Terra pel seu estudi, es van vendre en una subhasta pel preu de 442 500 dòlars al 1973.
Luna 20
L’anterior missió va ser seguida per la de la Luna 20, que va volar com part del programa soviètic lunar, com un competidor robòtic a les sis missions espacials americanes tripulades Apollo. La missió de la Luna 20 va tenir com a objectiu la recollida de material de la formació muntanyosa de l’Apollonius, prop del Mar de la Fertilitat, on havia allunat la missió de la Luna 16. Per desgràcia, aquesta missió només va aconseguir portar cap a la Terra 55 grams de mostres lunars, la meitat que l’anterior.
Luna 24
La Luna 24 va ser l’última missió soviètica per a portar a la Terra mostres de la superfície lunar. L’última missió d’aquesta sèrie va ser un intent per a aconseguir una mostra de la inexplorada zona de la Lluna anomenada Mare Cisium. Després de passar un dia a la Lluna, la nau va tornar cap a la Terra amb una mostra de 170 grams d’aquella àrea de la Lluna.
Tot-terrenys soviètics
A part de les missions lunars Luna, els soviètics també van enviar al nostre satèl·lit dos robots tot-terrenys: els Lunojod 1 i 2, que van allunar a l’any 1970 i al 1973, respectivament. L’objectiu principal de les dues missions era explorar la superfície lunar i enviar imatges a la Terra. Això va complementar la sèrie de missions Luna, que eren missions orbitals i de retorn de mostres a la Terra.
Lunojod 1
El primer tot-terreny soviètic en arribar a la Lluna, el Lunojod 1, va arribar al seu destí el 17 de novembre de 1970. Va allunar i explorar àmpliament el Mare Imbrium (Mar de les Pluges) durant els 11 mesos durant els quals va estar en funcionament, fins finalitzar la seva missió el 4 d’octubre de 1971. Cal tenir en compte que la nau va funcionar durant molt més temps del previst, superant per molt els 90 dies durant els quals es preveia que funcionés. Durant el seu període de funcionament, la Lunojod 1 va recórrer una distància d’uns 10 km per la superfície lunar i va enviar al voltant de 20 000 imatges a la Terra. Va aconseguir realitzar més de 500 experiments sobre el terra lunar, en les quals va analitzar les seves propietats físiques en 500 experiments i les químiques en uns 25.
El Lunojod 1 va obrir el camí a l’exploració espacial robòtica, al ser el primer vehicle a control remot utilitzat fora de la Terra, i va realitzar mesures de l’entorn lunar a través d’un espectròmetre de raigs X, un telescopi de raigs X i detectors de raigs còsmics.
Lunojod 2
El Lunojod 2 va aterrar a la Lluna el 15 de gener de 1973. Aquest segon tot-terreny va prendre nombroses fotografies de la superfície lunar, va analitzar els raigs X solars, va mesurar el camp magnètic de la lluna i va examinar les propietats de diversos tipus de materials de la superfície lunar. Millorat en comparació de la seva missió soviètica anterior, el Lunojod 2 va recórrer 37 km de terreny i va enviar 86 imatges panoràmiques i més de 80 000 imatges televisives. Tot i aconseguir majors èxits en aquestes dades, només va operar durant 4 mesos, un mes més del que s’havia previst.
La causa del seu poc temps de funcionament va ser deguda a que a seva font d’alimentació va deixar de funcionar al quedar coberta per una capa de pols que recobria els seus panells solars. Això va tenir lloc després d’haver creuat un cràter prop del seu lloc d’allunatge. Com que no podia produir més energia, quan se li va esgotar va deixar de transmetre dades a la Terra.
A més de les dades que van recollir, el veritable llegat de les dues missions Lunojod es veu reflectida en l’èxit de les diverses expedicions posteriors a Mart amb vehicles tot-terreny.
Entrades Recents:
La història de l’Apollo 13, l’èxit després del fracàs
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
La brossa espacial, un gran problema
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Els satèl·lits de Júpiter, una gran família
Perquè a l’Equador no hi ha huracans?
Entrades Recents:
Article interessant, com sempre! 😉👌
Moltes gràcies 🙂