Des de l’arribada de la primera tripulació l’any 2000, l’EEI s’ha convertit en un centre orbital d’investigacions científiques a nivell mundial en diverses disciplines. Les investigacions portades a terme a l’EEI han permès entendre i avançar en molts aspectes científics.
Les troballes en el camp de la biomedicina han tingut aplicacions sobre els éssers humans. La investigació en ciència dels materials va ampliar els coneixements dels efectes de la micro-gravetat en les propietats d’alguns elements. Gràcies als anàlisis dels canvis fisiològics experimentats per les tripulacions de l’EEI durant la seva estada a l’espai, s’ha adquirit una major comprensió del cos humà. Per últim, l’EEI ha servit com a plataforma d’investigació científica espacial per a l’estudi de l’origen i l’evolució del Sol i els planetes.
Potser l’aspecte més important de la investigació realitzada a bord de l’EEI hagi consistit en esbrinar la reacció del cos humà a la micro-gravetat.
La ingravidesa sobre el cos humà
Avui sabem que la ingravidesa afecta els pulmons, el cor, els músculs, els ossos i els sistemes immunitari i nerviós. Moltes de les alteracions fisiològiques observades en els astronautes s’assemblen a canvis normalment associats amb l’envelliment. Per exemple, sembla que, en entorns de micro-gravetat, els ossos i els músculs no només perden massa, sinó que no es curen tan bé com a la Terra. Les estades a l’espai provoquen la dissociació entre l’edat física i biològica dels astronautes. Mitjançant l’estudi de les alteracions fisiològiques dels tripulants, la investigació a l’EEI ha jugat un paper fonamental en el desenvolupament d’un model del procés d’envelliment a l’espai.
Desenvolupament en aspectes biotecnològics
A més a més, els investigadors de l’EEI han descobert que la micro-gravetat ens proporciona noves eines per abordar dos aspectes biotecnològics essencials: la formació de cristalls proteics d’alta qualitat i de major mida, i el cultiu de teixits tridimensionals en laboratoris.
A la Terra, la gravetat altera la forma i limita la mida de les estructures cristal·lines, i les mostres de teixit no adquireixen la seva estructura tridimensional completa, pel que resulten més difícils d’estudiar. La investigació realitzada a l’EEI amb un bioreactor (un dispositiu dissenyat pel desenvolupament d’organismes biològicament actius) ha estat molt fructífera com tecnologia avançada de cultiu cel·lular. A mode d’exemple, va possibilitar la innovadora investigació sobre la funció del teixit limfàtic que ha estat imprescindible per a l’estudi del virus de la immunodeficiència humana (VIH).
Científics de tot el món han aprofitat l’EEI per realitzar diferents investigacions, com la relativa als efectes de la micro-gravetat en la producció i el processament de diversos materials. Aquesta investigació va produir com a resultat cristalls de tel·luri de cadmi-zinc (un material que s’utilitza en una gran varietat d’aplicacions electròniques) cinquanta vegades més purs que a la Terra. A més, aquests experiments en entorns de baixa gravetat han contribuït a millorar la producció de tel·luri de cadmi-zinc a la Terra.
Entrades Similars:
L’entrenament dels astronautes per anar a l’espai
La història de l’Apollo 13, l’èxit després del fracàs
Quin mal pot fer un micro-meteorit?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Els satèl·lits de Júpiter, una gran família
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Entrades Recents:
🚀👍
🙂