Malgrat l’èxit que Einstein va tenir gràcies a, entre altres, les teories de la relativitat general i especial, Einstein es va negar a acceptar la resposta que sortia de les matemàtiques. I és que, a l’igual que Friedman i Lemaître, Einstein s’havia adonat que les equacions de la relativitat general mostraven que l’univers no podia ser estàtic. Pel contrari, el teixit de l’espai es podia estirar o contraure, però no podia mantenir una mida fixa.
Al resistir-se a acceptar això, ja que ell i els demés científics de la seva època estaven convençuts que l’univers era estàtic, va introduir un nou terme a les equacions de la relativitat general que va anomenar constant cosmològica.
En què consisteix la constant cosmològica?
Com ja se sap, la matèria i la radiació disperses per l’espai exerceixen un força atractiva, que fa que un objecte s’apropi a qualsevol altre. A l’interpretar les seves equacions d’aquesta manera, Einstein es va adonar que l’univers hauria de contraure’s. És per aquest motiu que Einstein va incloure un nou factor a les equacions, que provocaria un efecte contrari a la gravetat, i causaria un efecte repulsiu. En altres paraules, aquest nou factor contrarestava la força gravitatòria.
Escollint amb precisió el valor del nou terme, Einstein va descobrir que podia equilibrar a la perfecció la força gravitatòria atractiva amb la força gravitatòria repulsiva que ell mateix havia introduït a les equacions. D’aquesta manera, Einstein va aconseguir calibrar aquestes dues forces per tal que l’univers fos estàtic.
Les observacions de Hubble
Malgrat que en aquella època els científics pensaven que l’univers era estàtic, tot va canviar al 1929. En aquest any, Hubble va publicar les seves observacions de galàxies llunyanes, demostrant que totes elles (menys les més properes) s’allunyen de nosaltres. A més, també va observar que, com més lluny de nosaltres es troba una galàxia, més ràpidament se separa de nosaltres. D’aquesta manera, Hubble va demostrar, amb observacions astronòmiques, que l’univers s’està expandint. Explico tot això en aquest article.
Quan Einstein va saber que les observacions de l’univers mostraven el contrari del que ell havia defensat i calculat fins aquell moment, va qualificar la inclusió de la constant cosmològica a les seves equacions com el major error de la seva vida.
La constant cosmològica ressuscitada
Les observacions de Hubble van negar durant un temps la necessitat d’una constant cosmològica. No obstant, això va canviar quan un grup d’astrònoms a finals de la dècada del 1990 van descobrir que l’univers no només s’estava expandint, sinó que ho feia a un ritme accelerat. Van anomenar a aquesta estranya forma d’energia anti-gravitatòria (similar a la constant cosmològica, i que forma més del 70% de l’univers) com a energia fosca.
Entrades Similars:
Com sabem que l’univers s’està expandint?
El Big Freeze: la mort gèlida de l’univers
Què proposa la teoria del Big Rip?
El Big Crunch: Quan tot torni al començament
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
interessant 👍
Gràcies!!!