Pot semblar que morir a causa de l’impacte d’un meteorit a la Terra és un fenomen molt improbable. No obstant, s’estima que cada any hi ha vàries persones que moren per impactes de meteorits. Són roques de diferents mides viatjant a milers de kilòmetres per hora, i si una d’aquestes, per petita que sigui, impacta contra una persona, pot ser mortal.
Diferents mides i diferents riscs
Petits meteorits
El sistema solar està ple de bilions de cossos celestes, tots ells seguint trajectòries variades tal com marquen les famoses lleis de Newton, per la qual cosa és molt probable que un d’aquests cossos impacti contra la Terra. Tot i així, la majoria d’aquests cossos són molt petits, de l’ordre d’un gram o menys, com els micro-meteorits, que no representen cap perill per l’espècie humana. Per altra banda, aquests micro-meteorits provoquen un fenomen molt bonic: les anomenades cues d’estels, que podem observar durant les nits.
Grans roques
Com hem vist, els micro-meteorits són inofensius i fins i tot ens ofereixen un gran espectacle, però els meteorits més grans, de desenes i centenes de metres de diàmetre, o fins i tot de kilòmetres, sí que representen un gran problema. Aquests podrien arribar a impactar contra la Terra, i, de fet, ja ho han fet moltes vegades al llarg de l’existència de la Terra.
Aquestes grans roques alliberen una energia enorme a l’impactar contra la Terra:
- Un meteorit de 25 metres de diàmetre alliberaria una energia d’una megatona.
- Un de 50 metres alliberaria una energia equivalent a unes 10 megatones.
- Una roca de 140 metres alliberaria una quantitat d’energia de 300 megatones.
- Un meteorit de 300 metres de diàmetre alliberaria una energia de 2 000 megatones a l’impactar contra la Terra.
- Un de 600 metres de diàmetre produiria una energia de 20 000 megatones.
- Un impacte d’un meteorit d’un kilòmetre alliberaria una energia de 100 000 megatones.
- Un de 5 kilòmetres de diàmetre provocaria una explosió de 10 milions de megatones.
- Un meteorit de 10 kilòmetres de diàmetre alliberaria una energia de 100 milions de megatones a l’impactar contra la Terra.
Es calcula que l’impacte d’un meteorit d’un kilòmetre de diàmetre contra la Terra podria causar l’extinció de la humanitat al planeta. Actualment, es considera que l’extinció massiva dels dinosaures fa milions d’anys es va deure a l’impacte d’un objecte d’uns 10 kilòmetres de diàmetre i als efectes medi-ambientals adversos que van seguir al xoc. Aquest meteorit va crear un cràter de 150 kilòmetres de diàmetre a la península del Yucatán.
Però no fa falta anar tan lluny al passat per trobar altres impactes de meteorit importants. A l’any 1908 va caure un meteorit d’una mida de 50 metres sobre la regió russa de Tunguska. Ni tan sols va arribar a impactar contra el terra. Es va volatilitzar a l’aire a una altitud de 8 kilòmetres sobre la superfície, alliberant, tot i així, una energia d’entre 10 i 15 megatones, 1 000 vegades més que la bomba d’Hiroshima.
Va destruir 2 000 kilòmetres quadrats de boscos i va provocar una ona de xoc de 5 a l’escala Richter. Per sort, va tenir lloc en una zona deshabitada de Sibèria. L’explosió es va sentir a una distància tan gran com l’amplada d’Espanya, i l’ona de xoc va donar 3 vegades la volta al planeta, donant lloc a vents, incendis, i la desaparició de part de l’ozó de l’atmosfera. I això ho va provocar una roca de tan sols 50 metres, de la mida d’una casa, que ni tan sols va arribar a impactar contra el terra.
Bones notícies
L’incident de Tunguska va ser degut a una roca de només 50 metres, i per l’espai hi ha milers d’altres asteroides de mides molt més grans, de centenes de metres o fins i tot de kilòmetres. Tot i així, malgrat que la possibilitat de col·lisió existeix, el risc d’impacte no és tan gran com podríem pensar, tal com es detalla als paràgrafs següents:
- Al sistema solar hi ha bilions de cossos celestes que poden impactar contra la Terra. No obstant, també és cert que la gran majoria de tots ells tenen una mida molt petita. La seva distribució segueix una llei exponencial: hi ha molts meteoroides molt petits, i l’abundància decau ràpidament a l’augmentar la mida. Els petits són els que donen lloc a fenòmens com les cues d’estels, boniques i inofensives, mentre que els meteorits grans són els que poden causar enormes destruccions a la Terra. Els asteroides de gran mida són poc abundants.
- La Terra és una part molt petita del sistema solar. A causa de l’enorme espai que separa els planetes i els diferents cossos celestes que en formen part, podríem dir que el sistema solar està buit. De fet, si representem el sistema solar a escala, ens adonem de les enormes distàncies que el formen. Si representem el Sol com una esfera d’un metre de diàmetre, la Terra es trobaria a una distància de 1087,5 metres i estaria representada per una esfera de 9 mil·límetres. En definitiva, és molt difícil que algun dels asteroides del sistema solar impacti contra la Terra.
- Però en el cas que un asteroide caigués a la Terra, si fos de mida reduïda, tampoc passaria gran cosa. De nou, la nostra espècie ocupa una superfície molt petita. La superfície d’un ésser humà és d’uns 300 cm2, mentre que la superfície terrestre és d’uns 510 milions de km2. Així, la probabilitat de que un meteorit caigui on hi ha una persona és, més o menys, d’un entre 1016. A més, l’ésser humà només ocupa un 3% de la superfície total de la Terra. El més probable és que caigui, per exemple, a l’oceà, als deserts, o als grans espais deshabitats.
- La probabilitat de que un ésser humà mori per l’impacte d’un meteorit és extremadament baixa. Hi ha tan poques probabilitats de que un meteorit petit impacti contra una persona, com de que un gran asteroide impacti contra la Terra. Tot i així, estem parlant de probabilitats baixes, però no nul·les. Un meteorit petit ha d’impactar bé per fer mal, però aquest no és el cas amb un de gran mida. Com hem vist, un asteroide d’un kilòmetre no ha de tenir molta punteria per causar un autèntic desastre a la Terra. Si bé és poc probable, a llarg termini sembla inevitable que un asteroide de gran mida pugui impactar contra la Terra. No sabem quan, però sí (més o menys) cada quan té lloc:
| Mida del meteorit | Cada quants anys cau |
| 25 metres | 200 anys |
| 50 metres | 2 000 anys |
| 140 metres | 30 000 anys |
| 300 metres | 100 000 anys |
| 600 metres | 200 000 anys |
| 1 kilòmetre | 700 000 anys |
| 5 kilòmetres | 30 000 000 d’anys |
| 10 kilòmetres | 100 000 000 d’anys |
Com veiem, aquestes xifres són enormes, el que també ens fa adonar de que la nostra existència és molt curta. Així doncs, som petits en l’espai però també som petits en el temps. És molt poc probable que en el nostre temps de vida visquéssim un fenomen d’aquest tipus.
- Però, si això tingués lloc, podríem fer-hi alguna cosa? Gràcies a les lleis de Newton podem saber on estarà Mart d’aquí 200 o 1 000 anys, així que també podem saber on estarà d’aquí un temps un asteroide i comparar-ho amb la posició, en aquell moment, de la Terra. El problema és que els asteroides són relativament petits, no emeten llum i són foscos. En definitiva, no es veuen, i per tant són molt difícils de trobar. A això també se li suma la possibilitat que, a causa de pertorbacions planetàries, la seva òrbita es pugui veure afectada. Amb les equacions de Newton podem saber les interaccions entre dos cossos, però quan s’hi afegeixen altres cossos, les equacions no funcionen. Però, tot i així, van sorgint molts projectes per tal de trobar asteroides perillosos i observar les seves òrbites.
En qualsevol cas, si un asteroide tingués una trajectòria d’impacte contra la Terra, podríem trobar-hi vàries solucions. El que es veu en algunes pel·lícules de ciència-ficció en que es destrueix l’asteroide, no seria una bona opció. Si es trenca un asteroide en moltes parts, el que s’aconsegueix és que, en lloc de que caigui una roca gran, en caiguin moltes relativament petites, escampades en una àrea més gran. A més, també és probable que, per la pròpia gravetat, les diferents roques es tornin a ajuntar per formar l’asteroide inicial. Per tant, aquesta no sembla una bona solució.
La solució més intel·ligent no és ni tan sols desviar l’asteroide. Sembla que la millor opció seria canviar la seva velocitat: frenar-lo, o accelerar-lo. Si aconseguim que l’asteroide vagi més ràpid, aconseguirem que passi de llarg l’òrbita de la Terra abans que hi arribi el nostre planeta. Si el frenem, la Terra arribarà al punt on ha de passar l’asteroide abans que aquest ho faci.
Entrades Similars:
Problemes de les mega-constel·lacions: impactes d’asteroides
Com es van extingir els dinosaures?
La diferència entre meteoroide, meteor i meteorit
Les diferències entre els cometes i els asteroides
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Un article força curiós. Sembla clar que tard o d’hora ens en anirem a fer punyetes d’un cop de roc!…vet aquí!…
Doncs sí, a disfrutar mentrestant!