Per què el cel de nit és fosc?

Aquesta pregunta se l’han plantejat els astrònoms des de fa més de 400 anys. Tot i així, la formulació oficial d’aquesta paradoxa la devem al metge alemany Heinrich Wilhelm Olbers. Des de llavors, es coneix com la paradoxa d’Olbers. I si bé és una pregunta simple, la seva solució va tardar molt temps en arribar.

Si considerem que la foscor del cel es deu a l’absència de llum, no és molt comprensible que el cel de nit sigui fosc. En efecte, l’espai està ple d’infinites estrelles que irradien llum en totes direccions.

La distància a les estrelles

La llum que emeten les estrelles es dispersa de manera uniforme a través de la distància, però, a mesura que la llum s’allunya de la font d’on ha estat emesa, la seva intensitat decau fortament. Aquesta és la raó per la qual veiem les estrelles com petits punts lluminosos, ja que es trobem a una distància tan allunyada de nosaltres que, quan la seva llum ens arriba, la seva intensitat és molt baixa.

A més, com a resposta al seu plantejament de la foscor de la nit, Olbers va proposar que hi devia haver alguna cosa a l’espai, com per exemple nebuloses, que bloquejava la major part de la llum que devia arribar a la Terra. Durant tot un segle, aquest plantejament d’Olbers no es va discutir. Tot i així, els científics dels nostres dies han demostrat que aquesta és una solució inviable. Ara sabem que aquesta suposada matèria espacial que bloqueja la llum s’escalfaria, i, amb el temps, acabaria per emetre tanta o més llum que les estrelles.

L’edat de l’univers

Tot i que l’espai és infinit en el que respecta a la seva mida, no és infinitament vell. L’astrofísica actual estima que l’univers es va formar fa uns 13 800 milions d’anys. La llum és molt ràpida, però no tan com per a recórrer tot l’univers durant aquest temps. Això vol dir que només podem veure objectes tan llunyans com la llum ha pogut recórrer en 13 800 milions d’anys. La llum d’estrelles més llunyanes encara no es pot veure.

Una altra part del problema és que, encara que l’univers tingui 13 800 milions d’anys, les fonts de llum que l’omplen no són tan longeves. La major part d’estrelles que coneixem tenen entre mil i 10 000 milions d’anys. Això significa que moltes estrelles moren, pel que no podem veure la seva llum.

L’expansió de l’univers

Una altra raó per la qual el cel de nit és fosc és per l’expansió de l’univers. Com que l’univers s’expandeix, la distància entre les galàxies i estrelles augmenta, i aquest moviment afecta la mateixa propagació de la llum. Si un objecte s’allunya d’un altre, la seva longitud d’ona es va fent més gran fins arribar al color vermell. En canvi, si s’apropa, la llum va cap al color blau. Això es coneix com a efecte Doppler.

El problema de tot això és que, al trobar-se a distàncies tan grans i allunyant-se tant, la longitud d’ona es fa tan gran que, a més de parar-se al color vermell, va més enllà fins a caure en l’espectre infraroig, que és un tipus de llum invisible per als nostres ulls. Per aquesta raó, és possible que no veiéssim estrelles ja que la llum que ens arriba és invisible per nosaltres.

La millor explicació per a la paradoxa d’Olbers és que, des de la formació de l’univers, la llum de totes les estrelles encara no ha tingut temps per arribar fins a nosaltres, i, a més, moltes estrelles ja han mort.

Entrades Similars:

Per què l’espai és negre, si hi ha tantes estrelles?

Per què el cel es torna vermell a la posta de Sol?

Per què el cel és blau?

La formació d’una galàxia. Com té lloc aquest procés?

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Com es van extingir els dinosaures?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?