El Gran Canyó (el conegut congost format pel riu Colorado al nord de l’estat d’Arizona), és una important atracció turística dels Estats Units, però, no obstant, aquest es queda curt si el comparem amb Valles Marineris, el sistema de canyons més gran de Mart, i, fins i tot, de tot el sistema solar. A l’igual que el Gran Canyó, aquest lloc podria ser una atracció turística molt important del planeta vermell quan, en el futur, hi hagi una colònia humana de grans dimensions.
Característiques
Aquesta enorme estructura marciana cobreix quasi una cinquena part de la circumferència de Mart, i es troba just a sota de l’equador marcià. Comença a l’oest, al Noctis Labyrinthus, un sistema de valls i canyons laberíntics, i s’estira cap a l’est fins arribar a prop de la conca de Chryse Planitia.
Valles Marineris té una llargada d’uns 4 000 kilòmetres, una amplada mitjana de 300 kilòmetres, i algunes de les seves zones arriben a tenir una profunditat de 10 kilòmetres. Si Valles Marineris es trobés a la Terra, cobriria els Estats Units, des de Los Angeles fins a la costa Atlàntica.
En comparació, el Gran Canyó només té 446 kilòmetres de llargada, un màxim de 30 kilòmetres d’amplada, i 1,6 kilòmetres de profunditat.
La seva formació
Hi ha hagut moltes teories sobre la formació de Valles Marineris, que han anat canviant a través dels anys. Avui en dia, molts científics creuen que la formació de la regió de Tharsis va poder ajudar a la formació del canyó. La regió de Tharsis conté uns quants volcans d’immenses dimensions, com el Mont Olimp, amb una altura de 25 kilòmetres.
Segons aquesta teoria, la gran activitat volcànica que tenia lloc al planeta fa bilions d’anys, va obrir grans fractures i esquerdes a la superfície. Aquestes fractures, fent-se més grans amb el temps, van donar lloc al que avui coneixem com a Valles Marineris.
Les esquerdes que s’expandien van provocar que el terra s’enfonsés, i això va donar lloc a l’aparició de diverses fuites per on sortia aigua subterrània (cal recordar que en aquells temps hi havia aigua líquida fluint per la superfície del planeta). El líquid va trencar les vores de les fractures, engrandint-les i emportant-se el terra més enllà mentre fluïa. A mesura que passava el temps el canyó es va anar erosionant, per formar el que avui en dia és el canyó més gran del sistema solar.
Entrades Similars:
El Mont Olimp: el volcà més gran del sistema solar
El relleu de Mart, molt més accidentat que el de la Terra
Tempestes de pols a Mart, unes tempestes a nivell global
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
👍😉
Gràcies!