Cràters a la Lluna

La Lluna, el satèl·lit natural de la Terra, té una superfície molt més impactada per meteorits que la Terra. Això és degut a que, la Terra, té una atmosfera molt més desenvolupada que la Lluna. Per tant, la major part de meteorits, a l’entrar a la Terra, es desintegren, formant una cua lluminosa darrere seu. Això és el que anomenem estels fugaços. Cada dia hi ha molts meteorits que es desintegren a l’entrar a l’atmosfera de la Terra, però, la raó per la qual no veiem molts estels fugaços, és que la majoria de meteorits són tan petits que no fan prou llum per que els puguem veure nosaltres.

Tot el que acabo d’explicar és el que passa a la Terra, però, la Lluna, té una atmosfera tan tènue, que a efectes pràctics es considera que no té atmosfera. Per això, els meteorits poden xocar contra la seva superfície sense problemes. Per aquesta raó, la superfície de la Lluna està recoberta per una quantitat enorme de cràters. N’hi ha de mides molt diferents. Els més petits s’anomenen micro-meteorits, i són tan petits que no es poden veure a simple vista. A més a més, dins dels cràters lunars, hi ha cràters encara més petits, i així successivament.

A part dels cràters petits, n’hi ha de molt més grans. La conca del Pol Sud-Aitken (SPA), és el cràter d’impacte conservat més gran de la Lluna i potser l’estructura d’impacte reconeguda més gran del sistema solar. A més, la conca del SPA és una de les estructures més velles de la Lluna. Es creu que aquest cràter d’impacte, de 2 500 km d’amplada i uns quants quilòmetres de profunditat, va ser creat per un gran asteroide que va xocar contra la Lluna fa uns 4 000 milions d’anys.

Encara que aquest és el cràter més gran de la Lluna, no es pot veure des de la Terra, perquè està situat a la cara fosca de la Lluna, la qual mai és visible des de la Terra.

A la Lluna, com he dit abans, pràcticament no hi ha atmosfera. Degut a això, tampoc hi pot haver vent ni pluges. Així doncs, com que no hi ha cap tipus d’erosió, els cràters no desapareixen mai. Si la Lluna tingués una petita atmosfera, molts d’aquests cràters, a excepció dels més grans, desapareixerien a causa de l’erosió que hi hauria a la superfície lunar.