Tot sobre el coet i la càpsula Soyuz

Els coets Soyuz han estat llançant satèl·lits, provisions i humans a l’espai durant quasi cinc dècades. Aquest coet està en funcionament des dels anys 60, quan Serguei Koroliov, el geni que va fer progressar enormement l’URSS en la cursa espacial, el va dissenyar. Des de llavors, ha anat sofrint petites modificacions, però sense variar el seu disseny inicial.

Els coets Soyuz, que no són reutilitzables, es componen de tres etapes. El vehicle de llançament, o coet Soyuz és l’encarregat de posar en òrbita la càpsula de mateix nom, que és on es troba la tripulació.

Avui en dia existeixen diversos models dels coets Soyuz. Un està dissenyat per portar provisions, com aigua, menjar o roba a l’Estació Espacial Internacional (EEI). Un altre model permet portar humans a l’espai.

La nau més fiable

Potser una de les proves de que les Soyuz són molt fiables és que s’han estat llançant a l’espai des de 1967, sofrint mínimes modificacions. Aquest coet té un historial excepcional en quant a fiabilitat, havent volat més de 120 cops consecutius, sense la mort de cap tripulant. Només hi ha hagut dos incidents amb les Soyuz que hagin causat la mort dels tripulants, l’últim dels quals va ser al 1971, amb la Soyuz 11.

Per a què s’utilitza?

Fins fa poc, l’únic mitjà per transportar humans a l’EEI era la Soyuz. Aquesta es llançava quatre cops per any amb el propòsit de portar provisions i humans a l’estació. Com que Estats Units no té la capacitat de portar humans en òrbita, havia de comprar seients de les Soyuz als russos.

Tot i així, amb la recent aparició de la càpsula Crew Dragon, desenvolupada per SpaceX, és molt improbable que Estats Units compri més seients als russos. Com ja ha demostrat en diverses ocasions, la càpsula de SpaceX és capaç d’abastir l’EEI i de portar-hi humans. Actualment, la Soyuz dona servei a l’Agència Espacial Federal Russa i als seus clients comercials.

Llançament i aterratge

Per aconseguir el seu impuls, els coets Soyuz cremen querosè i oxigen líquid com a combustible. Els llançaments de les Soyuz s’efectuen des del Cosmòdrom de Baikonur, a Kazakhstan. Abans que el coet consumeixi tot el combustible que té en les seves tres etapes, passen aproximadament 15 minuts. Tot i així, el temps que passa abans d’acoblar-se a l’EEI és d’unes sis hores.

Els tripulants utilitzen l’escotilla de la Soyuz per entrar i sortir de l’estació.

Un cop la tripulació està preparada per tornar a la Terra, ho fan dins del mòdul de descens de la càpsula Soyuz. La càpsula utilitza l’atmosfera per reduir considerablement la seva velocitat inicial, i, a mesura que es va apropant a la superfície, s’utilitzen diferents recursos per frenar-la encara més. Després d’utilitzar l’atmosfera per frenar-se, la càpsula Soyuz desplega uns para-caigudes de petites dimensions, que frenen la càpsula fins a una velocitat d’uns 80 metres per segon.

En aquest punt, es desplega el para-caigudes principal, amb una superfície d’uns 1000 m2. Això permet a la càpsula entrar en un descens estable amb una velocitat d’entre 6 o 7 metres per segon (25 kilòmetres per hora). Si tot va bé, llavors la càpsula efectua una sèrie d’operacions de pre-aterratge, que inclouen l’ejecció de l’escut tèrmic, el que deixa a la vista sis motors utilitzant combustible sòlid.

A una altura d’entre 1,1 i 0,8 metres de la superfície terrestre aquests motors entren en acció. Això acabar de frenar la càpsula, a una velocitat d’entre 0 i 3 metres per segon. És important notar que les Soyuz aterren sobre terra ferma, i no sobre el mar com la resta de càpsules.

La càpsula Soyuz

La càpsula Soyuz, impulsada pel coet del mateix nom, està dividida en tres parts:

  • El Mòdul Orbital, que ofereix espai addicional per la tripulació mentre aquesta es troba en òrbita, esperant a acoblar-se a l’EEI. Té la mida aproximada d’una furgoneta gran.
  • El Mòdul de Descens, que és el lloc on es troba la tripulació durant el llançament i la reentrada a la Terra. És l’única part de la càpsula que torna a la Terra.
  • El Mòdul d’Instrumentació, que és on es troben els sistemes de propulsió, el combustible, les bateries, els panells solars que es despleguen a l’arribar en òrbita, etc. A més, en aquest mòdul és on hi ha els sistemes de suport vital.
La càpsula Soyuz acoblada a l’EEI. Els diferents mòduls de la càpsula estan senyalats en la imatge.

La Soyuz té capacitat per portar tres persones en òrbita, i té suficients provisions i suport vital per una persona durant 30 dies (o 10 dies per una tripulació de tres). Durant el llançament la càpsula es troba, amb els panells solars plegats, a la part superior del coet Soyuz, dins el carenat, que serveix per protegir la càrrega útil del coet contra el fregament amb l’atmosfera.

No tots els llançaments surten bé

Com ja he explicat, les poques missions que han fallat amb aquest coet el fan molt fiable. Ha portat humans a l’espai en un gran nombre d’ocasions, la majoria a les estacions espacials que han existit al llarg de la història, com les Salyut i Mir (estacions russes), i posteriorment l’EEI (un projecte internacional). Com a mesura de precaució, sempre hi ha una càpsula Soyuz acoblada a l’EEI, per si els astronautes haguessin de marxar de manera urgent.

Mentre que la majoria dels llançaments han estat exitosos, n’hi ha hagut uns quants que van acabar en fracàs. La major part d’aquests incidents es van produir en el llançament de satèl·lits i provisions a l’EEI. En la majoria dels casos no hi va haver ni morts ni ferits. Tot i així, en la història de la Soyuz hi han hagut fracassos que van ser molt més remarcables:

Un d’ells va succeir amb la Soyuz 1, que va acabar amb la vida del seu únic tripulant: Vladimir Komarov. Aquest incident es va produir quan, en el moment de la reentrada a la Terra, va fallar el sistema d’estabilització d’aterrament.

El segon i últim vol en que es va produir la mort de la tripulació, va ser el de la Soyuz 11. En el moment de la reentrada, la nau va patir una despressurització, i, com que en aquella època els cosmonautes no portaven els vestits espacials ni durant el llançament ni durant la reentrada, els tres tripulants van morir asfixiats.


Entrades Similars:

El Falcon Heavy, el coet més potent actualment

El Falcon 9, el primer coet reutilitzable

Què és la velocitat d’escapament?

Una nau que viatja més ràpid que la llum?

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Com es van extingir els dinosaures?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?

La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA

Quins són els requisits per a ser un planeta?

Perquè no es poden sentir sons a l’espai?

Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?

Les unitats de mesura que fem servir en astronomia

Entrades Recents:

2 Replies to “Tot sobre el coet i la càpsula Soyuz

Deixa un comentari