Quan una estrella super-massiva explota en forma de supernova, el seu nucli col·lapsa i es converteix en un cos celeste ultra-dens. Es creu que a la Via Làctia existeixen aproximadament mil milions d’estrelles de neutrons. Aquest tipus d’estrelles representen l’etapa final en la vida d’una estrella super-massiva.
Les estrelles que donen lloc a estrelles de neutrons són les més grans que existeixen en el nostre univers, com són les gegants vermelles o blaves. Aquests tipus d’estrelles són una minoria en el nostre univers.
La seva formació
Al llarg de la vida d’una estrella, la gravetat la intenta fer col·lapsar, mentre que l’energia que es produeix al seu interior, a través la fusió nuclear, provoca l’efecte contrari. El resultat és que l’estrella es va expandint, en el cas de les estrelles més grans, fins a tenir un diàmetre tan gran com l’òrbita de Júpiter.
En el cas de les gegants vermelles i blaves, aconsegueixen arribar al punt de fusionar ferro. Arribades a aquest punt, les estrelles ja no poden extreure energia, i es consumeixen. La gravetat guanya la batalla, i en qüestió d’un o dos segons, l’estrella explota en forma de supernova, expulsant moltes de les seves capes a l’espai, i deixant darrere el que anomenem una estrella de neutrons.
Les estrelles de neutrons acostumen a tenir una massa d’entre 1,3 i 2,5 masses solars, però en una esfera de només 20 kilòmetres de diàmetre. Com podem observar, aquests objectes són enormement densos. Un terròs de sucre d’estrella de neutrons tindria una massa de mil milions de tones (un trilió de kilograms) a la Terra. Això és més o menys el que pesa l’Everest.
La composició de les estrelles de neutrons
Quan la major part de l’estrella ha explotat en forma de supernova, el nucli roman al centre. La gravetat segueix comprimint-lo, fins un punt on els àtoms estan tan compactats i a prop dels altres, que els electrons són impulsats contra els protons, de tal manera que es fusionen per formar neutrons.
Per tant, el nom d’estrelles de neutrons prové de la seva composició. Estan formades fonamentalment per aquestes partícules. La gravetat en aquests cossos és tan elevada que no hi pot haver cap muntanya. Es calcula que les parts que sobresurten de la seva superfície poden tenir, com a màxim, uns 5 centímetres d’altura.
Els púlsars
La supernova que dona lloc a l’estrella de neutrons infereix una enorme quantitat d’energia a aquest objecte. En conseqüència, les estrelles de neutrons roten sobre el seu eix extremadament ràpid: entre 0,1 i 60 rotacions per segon, i algunes arriben a les 700 rotacions cada segon. A mesura que passa el temps van alentint la seva rotació. El camps magnètics formidables que tenen aquest tipus d’objectes produeixen feixos de llum d’alta energia des dels seus pols magnètics. En el cas de que un dels pols de l’estrella de neutrons apunti a la Terra, el feixos de llum d’alta energia poden passar pel costat de la Terra, produint l’efecte que faria un far. Això crea el que anomenem púlsars.
Aquests flaixos de llum es produeixen amb intervals de temps extremadament precisos i constants. És tal la seva precisió que els astrònoms estan considerant d’utilitzar els púlsars per la navegació espacial.
Magnetars
Les estrelles de neutrons tenen uns camps magnètics formidables. El camp magnètic de la Terra és d’aproximadament 1 gauss, i el del Sol és d’unes centenes de gauss. Les estrelles de neutrons tenen de mitjana uns camps magnètics de trilions de gauss.
No obstant, hi ha estrelles de neutrons amb un camp magnètic molt més potent que el de la resta. A aquests tipus d’estrelles de neutrons se’ls anomena magnetars. Aquests tenen camps magnètics 1000 cops més potents que els de la resta.
Això fa dels magnetars els cossos amb el camp magnètic més potent de l’univers.
Entrades Similars:
Les nanes blanques, uns vestigis estel·lars
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Molt interessant Ferran!! 🙂👌
Moltes gràcies!! 🙂