Les tempestes i tornados de la Terra no són res, encara que ens semblin molt grans, comparades amb les de Mart. Les tempestes de pols a Mart poden arribar a enfosquir regularment l’atmosfera del planeta vermell, deixant indistingibles els relleus de Mart per les sondes que orbiten el planeta. També hi han tornados, que, com les tempestes, són molt més grans que els de la Terra.
Unes tempestes enormes
Les tempestes de pols a Mart són molt freqüents. Cada poques setmanes o mesos, apareix una nova tempesta de pols. Algunes poden aixecar tanta pols que un astronauta no hi veuria a 50 metres. Normalment són tempestes anomenades regionals. Aquestes tempestes tenen lloc només a una part del planeta, encara que la superfície afectada és molt gran. Aquestes tempestes poden durar, depenent de la seva mida, hores, setmanes o mesos. Després es dissipen, sense deixar rastre de la seva existència. Tot i així, a vegades, aquestes tempestes van creixent fins a arribar a ser tempestes d’escala planetària, és a dir, que poden cobrir el planeta sencer.
Gràcies a aquestes tempestes d’escala planetària, a Mart s’han registrat algunes de les tempestes més grans del sistema solar, si bé les més grans tenen lloc a Júpiter. Aquestes tempestes enormes de Mart només s’han observat 10 vegades des del 1877, i no se sap si n’hi tornaran a haver.
La seva formació
Totes les tempestes, sense importar la seva mida, es formen gràcies a la brillantor del Sol. Degut a la seva escalfor, l’atmosfera marciana es calenta i provoca que l’aire es mogui, aixecant la pols del terra.
Com que l’atmosfera de Mart no és gens densa, amb prou feines l’1% de la densitat al nivell del mar a la Terra, només els grans de pols més petits es suspenen a l’aire. La pols en suspensió de Mart és tan fina com el fum dels cigarros. Per tant, encara que la tempesta tingui unes dimensions enormes, no causaria cap mal i els astronautes podrien caminar com ho fan quan no hi ha cap tempesta.
Aquests grans de pols tan fins reflecteixen del 20 al 25% de la llum solar: per aquesta raó, els núvols de les tempestes marcianes semblen brillar. En comparació, la reflectivitat típica del terreny de Mart és del 10 al 15%.
Uns tornados molt grans
Durant l’estiu, a les hores més càlides del dia, es formen veritables tornados a sobre de les planes marcianes. Els científics americans els hi han donat el nom de «diables de pols». En realitat són mini-tornados. Tot i així, alguns poden arribar a tenir uns quants kilòmetres d’altura.
Encara que els tornados i tempestes són molt grans, com he dit, no causarien cap mal si hi haguessin persones instal·lades a Mart. Només reduirien la visió dels astronautes o potser aquests caminarien amb una mica més de dificultat, però, a part d’això, no causarien més molèsties.
Entrades Similars:
El relleu de Mart, molt més accidentat que el de la Terra
Entrades Populars:
Quina estructura tenen els àtoms?
La cara fosca de la Lluna. Què és el que s’hi amaga?
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Entrades Recents:
Molt interessant 😊👌
Gràcies! 😉