El relleu de Mart, molt més accidentat que el de la Terra

Mart té relleus molt semblants als de la Terra, però en unes dimensions molt diferents. Mart té les muntanyes, els volcans i les gorges més grans del sistema solar.

El Mont Olimp

Un d’aquests volcans és el «Mont Olimp». El Mont Olimp és el volcà més gran del sistema solar. També és el volcà més jove de Mart, que es va formar fa aproximadament 1 800 milions d’anys.

El seu pic s’eleva a una altura de 23 km, que és més de dues vegades la de l’Everest, el qual no supera els 9 kilòmetres d’altitud. El Mont Olimp està rodejat per una plana de gran extensió. S’observa que aquest volcà està situat en una depressió de 2 km de profunditat. La base d’aquest volcà te un diàmetre de 618 km, i posseeix una superfície de 283 000 kilòmetres quadrats, que és comparable a la d’Equador.

A part, entre les característiques de dins del volcà, veiem que la seva caldera té unes dimensions de 85 km de llarg, 60 km d’amplada i casi 3 km de profunditat.

El Mont Olimp és tan gran, que si ens poséssim arran de la superfície de Mart, no podríem veure la forma del volcà al complet. Encara que ens allunyéssim, només veuríem un mur que ens semblaria un penya-segat enorme.

Així com no podem veure tota la seva forma des del costat, tampoc la podem distingir des de la cima. Si ens situéssim al punt més alt del volcà, només veuríem una part de la pendent. No arribaríem a veure el final, perquè el final es barrejaria amb l’horitzó. Així doncs, l’única manera de veure el Mont Olimp al complet, és des d’una nau situada a l’espai.

El Mont Aeolis

El Mont Aeolis és una muntanya de 5 500 m d’altura que s’eleva al mig d’un dels craters de Mart. És en aquest cràter de 154 km de diàmetre, situat al Sud de l’equador marcià, el cràter Gale, on va aterrar el robot Curiosity al 2012.

Els anàlisis portats a terme per aquest robot van revelar que la base del Mont Aeolis va ser el resultat de diferents sediments successius, doncs fa temps el cràter havia posseït un llac.

En una època, el cràter hauria pogut estar completament ple de sediments, però, amb el temps, degut a l’erosió pel vent, només va quedar un pic central: el Mont Aeolis.

Valles Marineris, el “Grand Canyon” de Mart

La gorja més gran del sistema solar es troba al planeta vermell. Valles Marineris té unes dimensions prodigioses. Té 3 500 km de llargada, 300 metres d’amplada i 7 000 m de profunditat. En comparació, el Gran Canyó de la Terra, situat a Arizona, té 800 km de llargada, 30 km d’amplada i 1 800 m de profunditat. El “Grand Canyon” queda molt petit davant de les grans dimensions de Valles Marineris.

L’origen de Valles Marineris encara és desconegut, tot i així, la hipòtesis més acceptada proposa que la seva formació va començar com una esquerda que posteriorment es va engrandir a acusa de l’erosió.

El Laberint de la nit

Noctis Labyrinthus, el Laberint de la nit, és un impressionant laberint de profundes valls escarpades que es creuen entre elles. El Noctis Labyrinthus és una part de Valles Marineris. La seva estructura és tan complexa, que, fins fa poc, es pensava que havia estat construïda per vida intel·ligent.

Per ara, no hem pogut explorar el fons de Valles Marineris degut a la irregularitat i l’abruptesa del terreny, el que converteix el Laberint de la nit en un lloc d’impossible exploració in situ. Tot i així, sí que l’hem pogut explorar millor gràcies a les sondes i telescopis que orbiten Mart.


Entrades Similars:

Aigua a Mart?

Com seria viure a Mart?

Entrades Populars:

Quina estructura tenen els àtoms?

Els efectes de la Lluna sobre la Terra

La cara fosca de la Lluna. Què s’hi amaga?

Entrades Recents:

4 Replies to “El relleu de Mart, molt més accidentat que el de la Terra

Deixa un comentari