Característiques de l’oxigen
L’oxigen és l’element de la taula periòdica de símbol O, i de número atòmic 8. Això vol dir que al seu nucli hi ha 8 protons (a part de neutrons), i 8 electrons orbitant-los. L’oxigen és un no-metall altament reactiu. A més, és l’element que fa possible la vida a la Terra.
A temperatura ambient, l’oxigen es troba en forma de gas incolor, inodor i insípid. És un mal conductor d’electricitat i de calor, i és més dens que l’aire. Sota una temperatura de -183ºC, l’oxigen es troba en estat líquid, i per sota dels -218ºC es converteix en sòlid. Tant en el seu estat sòlid com líquid, l’oxigen és d’un color blau pàl·lid.
A causa de la seva alta reactivitat, a la Terra, l’oxigen es troba en molts compostos. Un dels més comuns és l’aigua, trobant-se també present (en minúscules quantitats) en forma de diòxid de carboni. A part, al mantell terrestre, són molt abundants els compostos d’oxigen, incloent una gran varietat de silicats.
Abundància
L’oxigen és el tercer element més abundant a l’univers.
A l’atmosfera terrestre, aquest element és el segon més abundant, representant un 21% de la mateixa. A més, l’ozó (format per tres molècules d’oxigen), i present a la part alta de l’atmosfera, ofereix a la vida terrestre una protecció contra els perillosos rajos UV que emet el sol.
L’oxigen és constantment reinserit a l’atmosfera pel procés de fotosíntesis. Aproximadament un 45-70% de l’oxigen de la Terra és produït per algues verdes i cianobacteris a l’oceà, mentre que la resta d’oxigen la produeixen les plantes terrestres.
Usos de l’oxigen
- L’oxigen s’utilitza sobre tot en la fabricació, refinament i fusió d’acer o altres metalls.
- Aquest element s’utilitza en processos de purificació de diversos metalls.
- També s’utilitza àmpliament com a combustible per a coets, combinant hidrogen i oxigen líquid.
- La fabricació de varis químics també requereix la utilització d’oxigen.
- L’oxigen és un element utilitzat en la fabricació de kits de suport vital.
Descoberta
Al 1771, el químic anglès Carl W. Scheele va descobrir l’oxigen escalfant varis compostos, incloent òxid de manganès, òxid de mercuri i nitrat de potassi. Va observar que el gas produït incrementava el procés de combustió, i el va anomenar «aire de foc».
Independentment, i desconeixent els resultats de Scheele (que no va publicar-ho fins al 1777), el químic Joseph Priestly també va descobrir l’oxigen, a l’any 1774, escalfant òxid de mercuri. El mercuri emetia un gas que feia que una espelma es consumís amb més rapidesa. Priestly també va descobrir que el gas obtingut permetia la supervivència de la vida.
La paraula oxigen prové dels mots grecs «oxys» i «genes», que signifiquen «formant d’àcids». Aquest nom va ser proposat per Antoine Lavoisier, que va observar la tendència d’aquest element per formar substàncies àcides.
Entrades Similars:
L’hidrogen | Característiques, Abundància, Isòtops i Usos
L’Heli | Característiques, Formació, Història, Usos i Isòtops
El Carboni | Propietats, Abundància, Usos i Història
El Beril·li | Propietats, Abundància, Descoberta, Usos i Isòtops
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
👍
🙂