Característiques del liti
El liti, de símbol Li, és el tercer element químic més lleuger de tots. Té número atòmic tres, és a dir, té un nucli amb 3 protons (i neutrons), amb tres electrons orbitant-los. El liti és un element altament inflamable, tòxic (excepte en petites quantitats), i inodor. Una particularitat d’aquest metall és que és altament reactiu amb l’aigua. Té un color blanc platejat.
En condicions estàndard, aquest element és el metall i sòlid més lleuger, i és un bon conductor de l’escalfor i de l’electricitat. El liti és un dels sis metalls alcalins, i es pot tallar amb un ganivet. En comparació a altres metalls, el liti té un punt de fusió baix (180ºC), però té el punt de fusió i d’ebullició (1330ºC) més alt de tots els metalls alcalins. Exposat a temperatures extremadament baixes, el liti esdevé un material superconductor.
El liti és un element altament reactiu i corrosiu. En contacte amb la pell pot provocar cremades i butllofes. A més, una exposició prolongada al liti pot provocar danys als pulmons.
Abundància i formació
A causa de la seva alta reactivitat, el liti no existeix de manera lliure a la natura. Normalment trobem aquest material dins de molècules de minerals diversos. El liti constitueix aproximadament el 0,002% del mantell terrestre.
En el moment del Big Bang es va produir una petita part dels elements químics que coneixem en els nostres dies. Majoritàriament es va produir hidrogen i heli, que representaven més del 99% dels elements que es van produir. Tot i així, el següent element que es va produir en el moment del Big Bang va ser el liti. Per tant, la majoria del liti que existeix avui en dia a l’univers prové dels primers instants de la formació d’aquest.
Descoberta i història
El liti es va descobrir al 1817 pel químic suec Johan August Arfvedson, a partir d’un mineral anomenat petalita. Tot i així, no va ser fins al cap de 4 anys que aquest element va poder ser isolat de formar pura per William Thomas Brande, a través del procés d’electròlisi de l’òxid de liti.
El nom de liti prové de la paraula grega «lithos», que significa pedra. Això es deu a que aquest metall es va descobrir en una roca, en comparació a altres metalls com el potassi i el sodi, que es van descobrir en plantes i animals, respectivament.
Usos d’aquest element
El liti és un material que té una gran varietat d’usos i aplicacions comercials. Un dels usos més amplis que es dona a aquest material és el de la producció de bateries per una gran varietat de dispositius. Aquestes bateries són recarregables i tenen una gran densitat d’energia. Alguns dels altres usos del liti són els següents:
- El liti s’utilitza molt en la producció de vidres i ceràmica d’alta qualitat
- Aquest element també s’utilitza molt en processos de metal·lúrgia, per exemple en la fabricació d’aliatges de diferents metalls. Això els fa més resistents i lleugers.
- El clorur de liti és un dels materials més higroscòpics (té la capacitat d’absorbir la humitat de l’aire) coneguts, i s’utilitza en sistemes d’assecatge d’aire condicionat i industrial.
- El liti-6 s’utilitza en la producció de triti i com a un absorbent de neutrons en reaccions de fusió.
- Les sals de liti s’utilitzen per tractar diversos trastorns mentals, incloent trastorn bipolar, depressió i trastorn esquizoafectiu, tot i que les seves conseqüències en el cervell no estan del tot enteses.
Els seus isòtops
Un isòtop és un àtom que té un nombre diferent d’electrons en comparació a la seva composició inicial.
El liti té 11 isòtops coneguts, dels quals només dos són estables: el liti-6 (6Li) i el liti-7 (7Li). Aquests dos isòtops tenen una abundància natural de 7,9% i 92,41%, respectivament. La resta d’isòtops s’han format artificialment, són extremadament inestables i es desintegren en períodes de temps extremadament petits. Quan aquests isòtops es desintegren, es converteixen en altres isòtops, d’elements diferents, com el beril·li o l’hidrogen.
Entrades Similars:
L’hidrogen | Característiques, Abundància, Isòtops i Usos
L’Heli | Característiques, Formació, Història, Usos i Isòtops
Quins són els elements originaris del Big Bang?
Les quatre forces fonamentals de l’univers
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents: