Característiques del bor
El bor, de símbol B, és el cinquè element més lleuger de l’univers. Té número atòmic 5, és a dir, té 5 protons al seu nucli (a part de neutrons), i 5 electrons al voltant. El bor és un metall dur, i és considerat el segon element més pesant a la Terra. Aquest element és considerat un metal·loide (presenta característiques intermèdies entre els metalls i els no-metalls).
El bor és un element que es pot presentar en forma de cristalls de diferents colors, o en forma de pols. En la seva forma cristal·lina és un metal·loide trencadís, i d’un color negre brillant, o vermell. En la seva forma amorfa és una pols de color marró. Tot i així, totes les formes en que es presenta el bor tenen una característica en comú: el seu punt d’ebullició és molt elevat (uns 4 000 ºC).
Abundància
A la Terra, el bor és un element molt escàs. La seva abundància al mantell terrestre és de tan sols 10 ppm (parts per milió).
És un element que es crea només pel xoc dels rajos còsmics amb les partícules i objectes de la Terra (o altres cossos celestes), i en les explosions de supernoves. No es crea en el procés de fusió nuclear que té lloc a l’interior de les estrelles. Aquesta és una de les causes que expliquen la seva escassesa.
Usos del bor
- L’àcid bòric s’utilitza com un antisèptic per tractar infeccions lleus.
- El bor és un element que s’utilitza regularment en la fabricació de vidre, en fibres de borosilicats, i en productes de ceràmica.
- El bor també es troba present en els fertilitzants.
- Una capa de bor i els seus aliatges s’aplica en varis objectes per retardar la propagació de possibles flames.
- Els imants més potents que existeixen estan fabricats amb un aliatge de bor, ferro i neodimi. Diversos aparells electrònics utilitzen aquest tipus d’imants, com auriculars, altaveus o acceleradors de partícules.
- El bor també es fa servir en la fabricació d’armilles antibales, i de vehicles blindats.
La seva descoberta
El bor va ser descobert al 1808 pels químics francesos Joseph-Louis Gay-Lussac i L.J. Thénard, tot i que el bor descobert era d’una puresa del 60%. Més tard, al 1892, una forma més pura del bor va ser isolada pel químic francès Henri Moissan.
No va ser fins al 1909 que Ezekiel Weintraub va isolar bor amb una puresa de quasi el 100%. El bor obtingut va presentar unes característiques diferents a les que van ser mesurades anteriorment.
Entrades Similars:
L’hidrogen | Característiques, Abundància, Isòtops i Usos
L’Heli | Característiques, Formació, Història, Usos i Isòtops
El liti | Característiques, Abundància, Descoberta, Usos i Isòtops
El Beril·li | Propietats, Abundància, Descoberta, Usos i Isòtops
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents: