Mart no és un planeta molt acollidor per l’home. L’atmosfera de Mart és irrespirable i els rajos que provenen del Sol i de l’espai molt perillosos, ja que provoquen càncer. A la superfície, la pressió és tan feble que fora de l’habitat o sense vestit espacial, la saliva i la sang dels astronautes es posarien a bullir i els seus òrgans a inflar-se.
Llavors, com podríem viure sobre el planeta vermell?
Molts estudis estan en marxa per a intentar trobar varies solucions per a viure a Mart.
L’habitatge al planeta vermell
Abans que els primers homes no aterrin sobre Mart, caldrà enviar-hi una nau espacial de càrrega. Portarà diversos equipaments, entre ells el vehicle d’enlairament, que permetrà als astronautes tornar-se a enlairar una vegada acabin la seva missió.
El mòdul que servirà d’habitat a Mart estarà situat a l’òrbita marciana, on l’haurà deixat la nau de càrrega, i esperarà l’arribada dels astronautes per a que el vinguin a buscar i portar-lo a la superfície marciana. Quan arribin, a bord seu, els astronautes es posaran sobre Mart. Podran adjuntar-hi estructures inflables per a incrementar el volum d’habitatge disponible, i posar túnels per a comunicar els diferents habitatges de les persones.
L’habitat estarà pressuritzat per tal de superar la feble pressió atmosfèrica i haurà d’estar preparat per a poder protegir els astronautes dels rajos perillosos que provenen del Sol. Es podria alimentar la base amb electricitat gràcies a panells solars. Tot i així, per ser eficaços, tindrien que cobrir una superfície molt gran i la pols marciana podria reduir la seva producció. També queda el recurs d’una petita central elèctrica que utilitzi l’energia nuclear.
L’alimentació
Al principi, les primeres menjades dels astronautes comportaran aliments deshidratats. Aquests aliments es portaran de la Terra a Mart dins de la nau espacial de càrrega que he mencionat abans. Tot i així, els astronautes, un cop instal·lats a Mart, cultivaran diferents plantes comestibles, que ràpidament milloraran la seva dieta. Aquestes plantes podrien ser cultivades sense necessitat de terra, gràcies a una solució nutritiva que s’està investigant avui en dia a l’Estació Espacial Internacional, i que en aquesta situació els hi serà molt útil.
L’aigua seria accessible en forma de gel en molts llocs de Mart, ja que en el passat Mart va tenir oceans i ara l’aigua està en forma de gel. L’oxigen es podria produir a través d’un mètode anomenat electròlisis, que és un procés simple que permet separar l’hidrogen i l’oxigen presents en les molècules d’aigua. Altres sistemes permetran reciclar l’aire, l’aigua i els diferents residus generats pels habitants de Mart.
Unes colònies permanents?
En un nou horitzó de la conquesta espacial, Mart és el principal cos celeste que es vol colonitzar, i alimenta els somnis més bojos. Molts projectes de colonització del planeta vermell s’estan estudiant seriosament. Així doncs, el multi-milionari Elon Musk, el fundador de l’empresa SpaceX (una empresa que treballa en el domini de l’astronàutica), vol crear una colònia d’un milió de persones a Mart d’aquí a 40 o 100 anys. La finalitat d’aquest projecte és donar un recurs a la humanitat en cas d’una catàstrofe a la Terra. Encara que és una bona idea, aquests projectes són criticats per la comunitat de científics com a irreals. Segons ells, les dificultats per a dominar un medi tan perillós com el de Mart són quasi insuperables.
La comunicació amb la Terra
La distància entre la Terra i Mart no facilita la comunicació entre els dos planetes. Depenent de la distància entre la Terra i Mart, que varia al llarg de l’any, un missatge vocal tardaria entre uns 4 i 20 minuts en arribar a la seva destinació. Així doncs, els astronautes hauran de ser pacients en el moment de comunicar-se amb la Terra.
Les entrades més recents:
Hola Ferran, et recomano veure la pel·lícula “The martian” (no sé com es diu en castellà). Penso que t’agradarà. Salutacions.
Moltes gràcies per la recomanació. Ja l’he vist i m’ha agradat molt. 😉
Bon article! Hi han moltes variables a controlar abans de fer aquest viatge.
Sí, es tenen que estudiar moltes coses abans de fer el viatge.