Mart sempre ha fascinat a la humanitat, la qual ha enviat moltes sondes per a conèixer millor aquest planeta. Fa uns anys, la Curiosity, una sonda enviada a Mart, l’any 2012, per a investigar de què està compost, va descobrir indicis d’aigua al planeta vermell.
Aquest descobriment indicava que, fa milions d’anys, Mart va ser un molt bon candidat per a la vida extraterrestre. Durant un gran període de temps, Mart havia estat un planeta amb uns oceans que recobrien la major part de la seva superfície amb uns pocs metres de profunditat. Ara, però, aquesta aigua s’ha perdut i el planeta està format per grans quantitats d’arena i roca. Té una superfície molt àrida en la qual passen molt sovint grans tempestes d’arena que poden arribar a recobrir el planeta sencer.
Tot i així, altres satèl·lits enviats mostren imatges en les quals es poden veure grans superfícies d’aigua congelada tant als pols d’aquest planeta com al seu subsol, que, com va descobrir la Curiosity, podria tenir un llac d’uns 20 kilòmetres d’aigua líquida. Però, apart d’aquest petit llac, n’hi ha molts d’altres amb aigua congelada. Aquesta aigua podria tenir, si la descongeléssim, un volum similar a tota l’aigua que hi ha a la Terra, podent ser utilitzada en diferents finalitats.
Una d’aquestes finalitats, seria poder proveir d’aigua a una futura civilització que visqués a Mart, per a no tenir que portar-la des de la Terra.
L’altra seria descompondre l’aigua en hidrogen i oxigen. L’hidrogen podria ser utilitzat per a la fabricació de combustible per a naus que marxessin cap a altres planetes més llunyans. D’aquesta manera, la nau que marxés de la Terra només portaria combustible per a arribar a Mart, i des del planeta vermell es tornarien a omplir els dipòsits.
L’oxigen també es podria utilitzar. Podríem fusionar-lo per a formar di-oxigen, que són dos àtoms d’oxigen fusionats. El di-oxigen és el que respirem aquí a la Terra. Primer hauríem de fusionar l’oxigen i després es podria respirar, perquè, l’oxigen sol, és un gas molt dolent per a la salut, però, un cop fusionat, és essencial per a poder viure.