Velocitats

Tot el que hi ha a l’univers es mou, ja sigui a gran o poca velocitat, i també hi ha llocs que requereixen una certa velocitat per escapar-ne, com pot ser el cas de la Terra. Aquesta velocitat l’anomenem velocitat d’escap, i és la velocitat a la que té que arribar l’objecte o nau per sortir del camp gravitatori del planeta o de l’estrella. En aquest article veurem a quines velocitats orbiten els diferents cossos celestes o quines velocitats es requereixen per escapar-se’n.

Comencem per un planeta que coneixem bé: la Terra, el nostre planeta.

La Terra no és el cos celeste més pesant de l’univers, però tot i així es necessita una gran velocitat d’escap, es a dir, una gran velocitat per sortir del seu camp gravitatori: 40.000 km/h. A la vegada, la Terra gira al voltant del Sol a una velocitat mitjana d’uns 29,8 km/s. Arriba a una velocitat màxima de 30,75 km/s al periheli, i a una velocitat mínima de 28,76 km/s a l’afeli.

El Sol també requereix una gran velocitat d’escap, i, com és de suposar, és més gran que la de la Terra. En aquest cas la velocitat d’escap del Sol és de 42,04 km/s, el que ve a ser una velocitat d’escap 4 vegades més gran que la de la Terra.

Al mateix temps, tot el sistema solar gira al voltant del nostre centre galàctic. Això ho fa a uns 220 km/s. Amb aquesta velocitat, el Sol, junt amb la resta de planetes, donen una volta a la Via Làctia en uns 250 milions d’anys. Amb aquesta última dada, calculem que, des que va néixer, el Sol ha fet 20 voltes a la Via Làctia.

Aquests moviments no són els únics a l’univers, la nostra galàxia també es mou. Un dels moviments de la Via Làctia és el seu apropament a la galàxia d’Andròmeda, la nostra galàxia veïna, a 400.000 km/h. També gira al voltant del Grup Local, el conjunt de les galàxies més properes a nosaltres.

El Grup Local també es mou, girant al voltant del supercúmul de Virgo, al que pertanyem nosaltres.

Tots els cúmuls i supercúmuls del nostre univers tenen una trajectòria cap a un lloc en concret: el supercúmul de Laniakea. Cap als anys setanta, un grup de científics van descobrir que, la nostra galàxia i les galàxies veïnes eren atretes cap a un mateix lloc, a una velocitat impressionant: 600 km/s. Aquest lloc va ser batejat com el Gran Atractor. Aquest moviment és degut al supercúmul de Laniakea, que engloba més de cent-mil galàxies, incloses les del Grup Local.

Tot el que hem vist es mou, la major part de forma ràpida per a nosaltres, però hi una velocitat que és encara més gran: la velocitat de la llum, la velocitat més gran de l’univers i que no es pot superar. La llum és la cosa més ràpida que es coneix: 300.000 km/s, o, exactament, 299.792,458 km/s.

Anteriorment he parlat de la velocitat d’escap de la Terra i del Sol, que requereixen que aquesta velocitat sigui bastant alta. Però quina seria la d’un forat negre, el cos celeste més massiu de tots?

Per a escapar-se del camp gravitacional d’un forat negre, caldria una velocitat enorme. Aquesta velocitat és superior a 300.000 km/s. Sí, una velocitat més gran que la de la llum, i, com que he dit que res no pot superar la velocitat de la llum, que és d’uns 300.000 km/s, vol dir que res no pot escapar d’un forat negre quan ets molt prop d’ell.