Al nostre univers, les estrelles moren de diferents formes segons quin sigui el seu tipus. La mort de cada estrella depèn, en certa part, de la seva mida, doncs les que són més petites i lleugeres tenen tendència a morir de forma tranquil·la, mentre que les gegants moren de forma brusca i explosiva.
Nanes vermelles
Aquestes estrelles, les més petites de totes, moren de la forma més tranquil·la de totes, anant refredant-se i encongint-se poc a poc fins a no brillar més.
Aquest procés es degut, com he dit abans, a la seva mida. Al ser tan petites, aquestes estrelles van fusionant els elements que tenen al seu interior poc a poc i en relativament petites quantitats. Així doncs, al no fabricar molta energia, moren de manera tranquil·la, convertint-se poc a poc en nanes blanques que no emeten llum.
Nanes grogues
Aquesta mort d’estrella potser interessa més, doncs el nostre sol pertany a aquest tipus d’estrelles. Aquestes estrelles, relativament petites, moren, com les nanes vermelles, de manera tranquil·la, sense produir molts mals.
Les nanes grogues, que produeixen energia en grans quantitats, s’expandeixen poc a poc a causa dels processos de fusió nuclear que tenen lloc al seu interior. Al cap d’uns milers de milions d’anys, aquestes estrelles es converteixen en gegants vermelles. Aquestes gegants vermelles, molt més grans que quan eren nanes grogues, tindran un volum aproximat al de l’òrbita de la Terra o de Mart. A partir d’aquí, el procés és el mateix que amb les nanes vermelles, anar encongint-se fins a arribar a la mida d’una nana blanca, que és de 5.000 kilòmetres de radi.
Per tant, el futur de la nostra estrella, no serà desastrós, sinó que serà tranquil i sense desastres. En canvi, a nosaltres ens cremarà i convertirà la Terra en un infern. Tot i així, encara no tenim de què preocupar-nos, doncs per a que el Sol es converteixi en una gegant vermella encara falten uns 4.500 milions d’anys. Malgrat això, la nostra estrella haurà convertit la Terra en un planeta inhabitable molt abans d’aquestes dates.
Gegants blaves
Aquest tipus d’estrelles són les més grans de totes. També són les que menys temps viuen i les que acaben de la manera més catastròfica, en una explosió enorme.
Aquestes estrelles, a causa del mateix fenomen abans explicat, s’expandeixen molt, i encara són més grans quan es converteixen en supergegants vermelles, que són les estrelles més grans que coneixem i que arriben a tenir un volum aproximat de, com a mínim, l’òrbita de Júpiter.
Igual que les nanes vermelles i les nanes grogues, el futur de les gegants blaves depèn de la seva massa, i, al ser tan grans, aquestes estrelles acaben els seus últims moments de vida en un gran col·lapse a causa de l’energia que consumeix la fusió del ferro. Llavors, al col·lapsar-se pel seu propi pes, a velocitats pròximes a la de la llum, l’estrella acaba en una enorme explosió, que deixarà com a llegat, o una estrella de neutrons on moments abans hi havia el seu nucli, o, en canvi, un forat negre.
Molt bon article, clar i pedagògic!
Gràcies pel comentari, continuaré escrivint articles i m’agradarà rebre els teus comentaris 🙂 🙂
Mare meva, quin desassossec mentre llegia com s’estingiria el
Sol i les estrelles gegants blaves! Menys mal que, a més de ser molt descriptiu i entenedor l’article, hi poses el teu punt de vista personal, que és molt aclaridor. Felicitats Ferran, em sembla molt interessant el blog, molta sort en aquesta gran aventura que engegues i gràcies per compartir!
M’ha agradat molt el teu comentari.
Però ja pots relaxar-te, que encara falten 4.500 milions d’anys per a que el Sol es converteixi en una gegant vermella.
Continuaré escrivint. 🙂
Molt bo Ferran! Clar i entenedor. M’agrada el missatge tranquil.litzador que l.hi envies a la Núria, que també l.’agafo per a mi.
De res, espero que també entenguis bé els altres articles.