La llum

La llum, o radiació electromagnètica, que és el seu nom científic, és, per definició, una vibració a la cinquena dimensió. Aquesta llum es transportada per fotons, els quals només poden portar una quantitat d’energia determinada, i aquesta energia és la que diferencia els diferents tipus de llum, que poden anar des dels raigs gamma, els més energètics, fins a les ones ràdio, la llum amb menys energia. La llum, depenent del seu tipus, pot ser visible, o invisible. La major part dels tipus de llum no són visibles.

Quan parlem de llum, és la visible la que ens ve al cap majoritàriament, que és amb la que percebem el món. Si descomponem aquesta llum visible amb un prisma, veurem que, en realitat, és una barreja de diferents llums, que són les que nosaltres interpretem com a colors. El que obtindrem amb la descomposició de la llum amb el prisma, és un arc de Sant Martí amb un degradat de colors que va des del blau fins al vermell. Aquests colors són diferents tipus de llum visible, i, depenent del seu color, els fotons que els formen, transporten més o menys energia.

La llum blava, per exemple, és una llum més enèrgica que la vermella. Això vol dir que un fotó de llum blava és més enèrgic que un fotó que transporta llum vermella. Aquestes diferències d’energia passen amb tots el tipus de llum, inclosa la llum invisible.

La llum es classifica segons l’energia que porta. Aquesta és la funció de l’espectre electromagnètic, on es classifiquen els diferents tipus de llum segons la seva energia, des del tipus de llum més enèrgic fins al que ho és menys.

Tots els noms que veiem a l’espectre electromagnètic són diferents tipus de llum, de fet, la llum visible només ocupa una petita part de l’espectre, que és on hi ha els colors. Les corbes que hi ha a dalt dels noms de cada tipus de llum representen la longitud d’ona, que, com més petita sigui, és a dir, com més a prop sigui una corba d’una altra, el tipus de llum en concret porta més energia.

Al principi de l’espectre electromagnètic veiem que hi ha els raigs gamma, els més enèrgics, seguits dels raigs X, els que utilitzen els metges a la consulta.

Després dels raigs X va la llum ultraviolada, que els nostres ulls no poden veure, però que és la responsable de les cremades que ens fem a l’estiu a causa del Sol, a l’igual que la llum infraroja, que es troba després de la llum visible.

Els dos últims tipus de llum són, per ordre, les ones de microones i les ones ràdio. Aquests dos tipus de llum són els que porten menys energia de tots, i, normalment, els utilitzem al nostre dia a dia, per exemple, quan escalfem menjar al microones.

Tots els objectes del cosmos emeten llum de moltes formes. El Sol, per exemple, n’emet de tots els tipus, des dels raigs gamma fins a les ones ràdio.