Venus, el planeta bessó de la Terra

Bessó de la Terra, Venus, amb els seus 12.104 km de diàmetre, està situat a 108 milions de kilòmetres del Sol (contra els 150 milions que separen a la Terra del Sol).

Al contrari que els altres planetes, Venus és l’únic planeta del sistema solar que gira en el sentit de les agulles del rellotge. Venus tarda 243 dies terrestres en fer un gir sobre sí mateix, i en tarda 225 en fer una volta al Sol. Això vol dir que un dia a Venus dura més que tot un any, ja que gira més lentament sobre el seu eix que al voltant del Sol.

L’exploració de Venus

Aquest planeta va ser el primer en ser explorat per sondes, que es llancen des de 1962. Des de llavors, Venus ha estat visitat per més d’una vintena de sondes, algunes portant aterradors. Aquests aterradors, llençats en paracaigudes cap a la superfície del planeta, no poden aguantar més de 110 minuts en aquell planeta inhabitable, a causa de les altes temperatures que regnen en ell.

Alguns projectes recents pretenen enviar sondes per a cartografiar precisament el planeta i buscar petits indicis d’aigua, ja sigui a la superfície o a l’atmosfera. També volen conèixer millor la seva atmosfera tan densa i sondejar el seu subsol.

Altres projectes més ambiciosos intenten dur a terme un estudi de la superfície de Venus, d’aquí a uns anys, sobrevolant el planeta amb drons inflables. Un altre d’aquests projectes estudia enviar homes a bord de dirigibles a uns 50 kilòmetres de la superfície de Venus, on la temperatura s’assembla més a la de la Terra, ja que la temperatura a la superfície de Venus pot arribar a 499,85ºC. En principi, aquests vols seran per a investigació científica, tot i que d’aquí a un temps potser hi haurà empreses que organitzaran aquests viatges amb fins turístics.

Una atmosfera molt densa i un escalfament global

Venus té una atmosfera molt densa. Està composta de gasos que provoquen l’anomenat efecte de serra. L’efecte de serra fa que els rajos del Sol entrin al planeta, però que després només una part molt petita d’entre ells torni a sortir cap a l’espai.Aquest efecte també es produeix avui en dia a la Terra a causa de la pol·lució, tot i que aquí és molt més feble que a Venus. Alguns dels gasos que provoquen l’efecte de serra són: el metà, el diòxid de carboni, el nitrogen i molts altres gasos que tenen el mateix efecte. Per això, a Venus, es registra el major efecte hivernacle conegut, produint un gran escalfament global.

Degut a aquest escalfament global, la temperatura de Venus pot arribar als 499,85ºC, sent el planeta més calent del sistema solar, encara que Mercuri estigui encara més proper al Sol. Aquestes altes temperatures són degudes als gasos d’efecte hivernacle, que retenen tota l’escalfor del Sol. A part, les altes temperatures també són les responsables de que per la seva superfície recoberta de volcans corri lava per tot arreu i, llavors, que sigui un planeta inhabitable recobert de lava.