Al camp de la física i de la meteorologia, l’efecte Coriolis s’utilitza molt, ja que és molt important per entendre millor quines són les forces que provoca la rotació de la Terra, i quin efecte produeix depenent de la seva ubicació al planeta. L’efecte Coriolis, també anomenat força Coriolis, ens permet saber on hi ha més risc de que es provoqui un tornado o un huracà i cap a on es mourà.
Què és l’efecte Coriolis?
L’efecte Coriolis és una força que es genera degut al moviment de rotació de la Terra a l’espai. Aquesta força desvia la trajectòria dels objectes que es llencen en línia recta a la superfície de la Terra, desviant-los cap a la dreta a l’hemisferi nord i cap a l’esquerra a l’hemisferi sud. La força Coriolis té dos components: un que es tangencial i l’altre que és radial, que estan vinculats amb relació al moviment d’un cos. El símbol de l’efecte Coriolis és Fc.
L’efecte Coriolis és una força que actua sobre les masses d’aire i d’aigua del nostre planeta, així com sobre els objectes que es llencen en una trajectòria, ja sigui per aire o per aigua. L’efecte Coriolis també explica la formació i el desplaçament dels huracans, ciclons i tornados formats als hemisferis nord i sud. Conèixer aquest efecte ens ajuda a prevenir per on passaran, i poder evacuar les ciutats implicades el més aviat possible.
El seu descobridor
Gaspard-Gustave de Coriolis va ser l’enginyer i mecànic que va descobrir l’efecte Coriolis. Gaspard-Gustave era d’origen francès, i va néixer a Paris l’any 1792.
Va ser professor d’anàlisis geomètric i mecànica general a l’Escola Central de les Arts i Manufactures de París, la ciutat on va néixer. Durant la seva vida va investigar sobre molts temes. Va dur a terme moltes investigacions relacionades amb les equacions diferencials del moviment de la rotació, la potència mecànica i l’energia cinètica. Gràcies a la seva investigació sobre les equacions diferencials del moviment de rotació, va descobrir el que es va anomenar posteriorment, provenint del seu nom, efecte Coriolis. Molts dels seus articles els va publicar al Diccionari de la Industria.
Gaspard-Gustave de Coriolis va morir el 19 de setembre de 1843 a París.
Història de l’efecte Coriolis
L’efecte Coriolis va ser descrit per primera vegada l’any 1835 pel matemàtic francès Gaspard-Gustave de Coriolis en el seu article sobre les equacions del moviment relatiu dels sistemes de cossos. A l’esmentat article, l’efecte Coriolis és presentat com una força centrífuga d’un cos en moviment relatiu a un sistema de referència en rotació.
El concepte d’efecte Coriolis és present en la literatura meteorològica i oceanogràfica del segle XIX, i només al segle següent, el segle XX, aquest efecte serà considerat com a efecte Coriolis.
Les seves aplicacions
L’efecte Coriolis està molt present a la naturalesa, i és per això que el nostre coneixement sobre aquesta força ens ajuda a entendre molts fenòmens de la naturalesa. Alguns d’aquests casos en que l’efecte Coriolis ens permet entendre alguns fenòmens són els següents:
- A l’oceà, l’efecte Coriolis fa que les corrents marines no vagin paral·leles al vent, sinó que facin un angle amb aquest últim.
- En el desplaçament dels icebergs, l’efecte Coriolis dirigeix la seva trajectòria cap a la dreta o l’esquerra segons l’hemisferi on siguis. A l’hemisferi nord es dirigeixen cap a la dreta i al sur cap a l’esquerra.
- A l’atmosfera, l’efecte Coriolis afecta a la formació de núvols i vents, creant borrasques.
- L’efecte Coriolis actua sobre el cabalímetre màssic, un aparell que mesura el cabal màssic d’un fluid, creant una força al tub que és perpendicular a les dues direccions. Això permet mesurar la vibració i la direcció de la corrent.
Exemples
Dues situacions on l’efecte Coriolis és molt evident, és en l’àmbit de la balística i en la direcció de l’aigua als hemisferis i a l’Equador:
L’efecte Coriolis en la balística
Com he dit anteriorment, l’efecte Coriolis actua sobre els objectes que es llencen en les masses d’aire o d’aigua. En el camp de la balística, els projectils també es veuen afectats per la força Coriolis depenent de la distància que hagi de recórrer la bala fins al seu objectiu. Si les distàncies a recórrer són llargues, per exemple un franctirador que dispara a un kilòmetre de distància, el projectil es desviarà de la seva trajectòria, cosa que no passarà si es dispara d’una distància més curta.
Aquesta desviació també està present en l’aviació. Un avió que surti en línia recta cap a la seva destinació, veurà el seu rumb afectat per la força Coriolis. Per aquest motiu, l’avió té que anar modificant el seu rumb per tal de corregir la desviació que li provoca l’efecte Coriolis.
L’efecte Coriolis sobre l’aigua
La manera en que gira l’aigua quan cau per un desguàs és un exemple de l’efecte Coriolis. A l’hemisferi nord, l’aigua gira en el sentit de les agulles d’un rellotge, i, a l’hemisferi sud, ho fa en el sentit contrari.
És important mencionar que a l’Equador no té lloc l’efecte Coriolis. Per aquesta raó, en aquesta part del planeta l’aigua cau sense girar. També és per aquest motiu que a l’Equador no es creen ciclons ni tornados, perquè no tenen lloc aquests girs de les masses d’aigua i d’aire.
Entrades Similars:
La cara fosca de la Lluna. Què és el que s’hi amaga?
Els efectes de la Lluna sobre la Terra
Entrades Populars:
Quina estructura tenen els àtoms?
Els anells de Saturn, la seva composició i exploració
Entrades Recents:
Un tema molt interessant Ferran 👍
Moltes gràcies. 🙂