Quasi tots els planetes de l’univers tenen satèl·lits, però n’hi ha que en tenen molts més que d’altres. Això també passa al sistema solar. Per exemple, la Terra només té un satèl·lit, que és la Lluna, però els planetes gasosos com Júpiter o Saturn, en tenen molt més.
Júpiter és el planeta més gran i voluminós del sistema solar, i, entre altres motius, aquesta és la principal raó per la qual Júpiter és el planeta que té més satèl·lits del sistema solar. Com que és tan gran, atreu a molts asteroides o trossos de roca, que amb el temps es van comprimint o ajuntant fins al punt de formar una nova lluna.
La seva observació
Els satèl·lits de Júpiter s’han observat i classificat durant molt temps. La primera persona en observar-los va per Galileu Galilei al segle XVII, concretament el dia 7 de gener de 1610. Ho va fer gràcies a un petit telescopi que ell mateix havia construït. Galileu va observar els satèl·lits durant uns dies i es va adonar que orbitaven al voltant del planeta.
Galileu només va poder observar, a causa del poc desenvolupada que estava la tecnologia en aquella època, 4 satèl·lits, d’un total de 79 que s’han observat fins als nostres dies.
Els satèl·lits galileans
Els 4 satèl·lits que va observar Galileu són els satèl·lits galileans. Els satèl·lits Galileans són: Io, Europa, Ganímedes i Calisto. Tot i que en un principi Galileu no els hi volia posar aquest nom, a l’arribar al segle XX aquests van ser els noms que es van utilitzar per a anomenar els satèl·lits galileans.
Els satèl·lits galileans són els satèl·lits més grans de Júpiter, i és per aquesta raó que van poder ser observats per Galileu a la seva època.
Tots els satèl·lits de Júpiter
Júpiter té un total de 79 satèl·lits naturals. Els diferents satèl·lits de Júpiter estan classificats en diferents maneres:
1 – Júpiter té 4 satèl·lits interiors:
| Nom | Diàmetre (km) | Descoberta |
| Metis | 43 | 1979 |
| Adrastea | 16,4 | 1979 |
| Amaltea | 167 | 1892 |
| Tebe | 98,6 | 1979 |
2 – Júpiter, com he dit, té els 4 satèl·lits galileans, que va descobrir Galileu:
| Nom | Diàmetre (km) | Descoberta |
| lo | 3643 | 1610 |
| Europa | 3122 | 1610 |
| Ganímedes | 5262 | 1610 |
| Calisto | 4821 | 1610 |
3 – Júpiter també té satèl·lits anomenats irregulars, que sumen un total de 10:
| Nom | Diàmetre (km) | Descoberta |
| Temisto | 8 | 1975 |
| Leda | 20 | 1974 |
| Himalia | 170 | 1904 |
| Ersa | 2 | 2018 |
| Pandia | 2 | 2017 |
| Lisitea | 36 | 1938 |
| Elara | 86 | 1905 |
| Dia | 4 | 2000 |
| Carpo | 3 | 2003 |
| Valetudo | 1 | 2016 |
4 – L’últim tipus de satèl·lit, que n’agrupa 61, són els satèl·lits retrògrads:
| Nom | Diàmetre (km) | Descoberta |
| S/2003 J 12 | 1 | 2003 |
| Euporia | 2 | 2001 |
| Eufeme | 2 | 2003 |
| S/2003 J 18 | 2 | 2003 |
| S/2010 J 2 | 1 | 2010 |
| Telxínoe | 2 | 2003 |
| Euante | 3 | 2001 |
| Heliké | 4 | 2003 |
| Ortosia | 2 | 2001 |
| S/2017 J 7 | 2 | 2017 |
| S/2016 J 1 | 3 | 2016 |
| S/2017 J 3 | 2 | 2017 |
| Yocasta | 5 | 2000 |
| S/2003 J 16 | 2 | 2003 |
| Praxídice | 7 | 2000 |
| Harpálice | 4 | 2000 |
| Mnemea | 2 | 2003 |
| Hermipé | 4 | 2001 |
| Tione | 4 | 2001 |
| S/2017 J 9 | 2 | 2017 |
| Ananqué | 28 | 1951 |
| Herse | 2 | 2003 |
| Aitné | 3 | 2001 |
| S/2017 J 6 | 2 | 2017 |
| S/2011 J 1 | 1 | 2011 |
| Calé | 2 | 2001 |
| Táigete | 5 | 2000 |
| S/2003 J 19 | 2 | 2003 |
| Caldona | 4 | 2000 |
| Filofrósine | 2 | 2003 |
| S/2003 J 10 | 2 | 2003 |
| S/2003 J 23 | 2 | 2003 |
| Erínome | 3 | 2000 |
| Aedea | 4 | 2003 |
| Kallichore | 2 | 2003 |
| S/2017 J 5 | 2 | 2017 |
| S/2017 J 8 | 1 | 2017 |
| Cálice | 5 | 2000 |
| Carmé | 46 | 1938 |
| Calírroe | 9 | 1999 |
| Eurídome | 3 | 2001 |
| S/2017 J 2 | 2 | 2017 |
| Pasítea | 2 | 2001 |
| S/2010 J 1 | 1 | 2010 |
| Kore | 2 | 2003 |
| Cilene | 2 | 2003 |
| S/2011 J 2 | 1 | 2011 |
| Eukélade | 4 | 2003 |
| S/2017 J 1 | 2 | 2017 |
| S/2003 J 4 | 2 | 2003 |
| Pasífae | 60 | 1908 |
| Hegémone | 3 | 2003 |
| Arce | 3 | 2002 |
| Isonoé | 4 | 2000 |
| S/2003 J 9 | 1 | 2003 |
| Eirene | 4 | 2003 |
| Sinope | 38 | 1914 |
| Espondé | 2 | 2001 |
| Autónoe | 4 | 2001 |
| Megaclite | 5 | 2000 |
| S/2003 J 2 | 2 | 2003 |
Tots aquests satèl·lits orbiten al voltant del gran planeta gasós amb períodes orbitals molts diversos, i la majoria tenen una mida molt petita, però siguin quines siguin les seves característiques, si orbiten el planeta, es consideren satèl·lits de Júpiter.
Entrades Similars:
Els anells de Saturn, la seva composició i exploració.
Els efectes de la Lluna sobre la Terra
Entrades Populars:
Perquè a l’Equador no hi ha huracans?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
La cara fosca de la Lluna. Què és el que s’hi amaga?
Entrades Recents:
Bon article, ple de dades! 👌
Moltes gràcies!