Dels vuit planetes que hi ha al sistema solar, només els quatre planetes gasosos, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, posseeixen anells. Entre els planetes gasosos, Saturn és el que té els anells més grans i vistosos. Els anells de Saturn són molt bonics. Tot i així, Júpiter, Urà i Neptú també en tenen, el que passa és que no es veuen amb tanta facilitat, ja que són de dimensions molt més petites.
A l’any 1659, l’astrònom neerlandès Christian Huygens va deduir, després de les seves observacions de Saturn, que el planeta en concret estava envoltat per un anell gran i pla. Uns anys després, a l’any 1675, l’astrònom francès Jean Dominique Cassini, ajudat per instruments més precisos, va deduir que es tractava de diferents anells concèntrics ben distingits. Va veure que en realitat Saturn tenia 4 anells diferents. Avui en dia, amb instruments molt més precisos i gràcies a les sondes Pioneer 11, Voyager 1, Voyager 2 i Cassini-Huygens, que van fotografiar els anells de Saturn, sabem que Saturn té entre 500 i 1000 anells.
Més d’un anell
A primera vista, si mirés Saturn, veus un sol i gran anell. Però, si t’hi fixes bé, es veu que Saturn té 4 anells diferents. Tot i així, a les imatges de dalt, on s’ha millorat la imatge per tal de poder apreciar més els colors, veiem que cada color representa un anell diferent. A part, els anells també tenen forats entre ells.
La resposta de perquè Saturn té anells, o perquè en té tants, encara no se sap. Així doncs, els anells de Saturn encara donen molt per estudiar.
La seva composició
Els anells de Saturn tenen unes dimensions enormes. S’estenen sobre més de 400 000 kilòmetres, que ve a ser la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna! Tot i que són molt amples, els anells de Saturn només tenen entre 10 i 100 metres de gruix. Tot i les seves grans dimensions, els anells giren al voltant de Saturn a una gran velocitat, aproximadament a uns 65 000 km/h.
Els anells estan compostos principalment per milers de milions de petites i grans partícules d’aigua i gel. La seva talla pot anar des d’una petita partícula que no es pot veure a simple vista, fins a la mida d’un autobús. Segons la part dels anells en que et fixis, aquesta brilla més o menys. Això és degut a que les partícules d’aquella part dels anells de Saturn reflecteixen millor o pitjor la llum del Sol que els hi arriba.
La sonda Cassini
Una de les sondes que va arribar a Saturn i que més es coneix és la sonda Cassini. Es va llençar a l’espai rumb cap a Saturn a l’any 1997, i va arribar a Saturn 7 anys després del seu llançament, al 2004. Durant 13 anys va estar orbitant Saturn, estudiant en profunditat el planeta, els seus anells i les seves llunes, molt millor i amb més precisió del que l’anterior sonda ho podia fer.
Cassini també portava a sobre un aterrador anomenat Huygens, que després d’uns mesos orbitant Saturn el va deixar anar sobre el satèl·lit més gran de Saturn, Tità, per a estudiar-lo. Huygens ens va enviar molta informació i imatges sobre aquest satèl·lit. Huygens va revelar, gràcies als seus estudis sobre Tità, que té llacs de metà líquids a la seva superfície.
Cassini i Huygens van fer descobriments molt interessants, i van estudiar Saturn, els seus anells i llunes amb profunditat. Al setembre de 2017, Cassini va acabar la seva missió amb una caiguda prevista sobre l’atmosfera de Saturn, que de pas va aprofitar per estudiar des de dins la seva atmosfera. Degut a l’enorme pressió a que estava sotmès pels gasos de l’atmosfera de Saturn, al cap d’uns minuts la sonda es va trencar i va deixar d’emetre informació.
Entrades similars:
La cara fosca de la Lluna. Què és el que s’hi amaga?
Entrades populars:
Els efectes de la Lluna sobre la Terra.
Quina estructura tenen els àtoms?
L’entrenament dels astronautes per anar a l’espai
Entrades recents:
Un article molt interessant. 👍😃
Per cert, pel que dius dedueixo que Plutó no es considera un planeta?
Gràcies.
Sí, Plutó, fa uns anys, es va deixar de considerar planeta, i ara és un planeta na.