Una propera col·lisió amb Andròmeda?

Fa molts anys, es va descobrir que la Via Làctia i la nostra galàxia veïna, Andròmeda, anaven en un rumb de col·lisió. Molta gent pot pensar que xocaran i acabarà en una explosió magistral entre les dues galàxies, però què passarà en realitat?

Al Grup Local (el conjunt de les galàxies més properes a nosaltres al que li hem donat aquest nom), format per la Via Làctia i unes 33 galàxies més, la nostra galàxia i la d’Andròmeda són les més grans. Andròmeda també és una de les galàxies més properes a nosaltres, situada actualment a 2,5 milions d’anys llum, i se’ns apropa a una velocitat de 400.000 km/h. Això fa que es prevegi que les dues galàxies col·lisionaran d’aquí a uns 4 mil milions d’anys. Un cop s’hagin trobat la Via Làctia i Andròmeda, transcorreran uns 2 mil milions d’anys més, durant els quals acabaran de fusionar-se en una sola galàxia. Les dues galàxies s’apropen per l’atracció gravitacional mútua, incrementada per la quantitat de matèria fosca que les rodeja. De fet, al nostre univers, hi ha molta més matèria fosca que matèria «normal», anomenada també, aquesta última, matèria bariònica.

Fa més d’un segle que s’han fet especulacions sobre com acabarà la Via Làctia, però ara sabem exactament com es desenvoluparan els fets.

En primer lloc, les dues galàxies s’acostaran i passaran de llarg, impulsades per la seva inèrcia, però després, com una molla, es tornaran a acostar una altra vegada a causa de la gravetat, repetint aquest procès un parell o tres de vegades. Els braços de la Via Làctia es deformaran cada cop més a cada passada, fins que s’acabin de fusionar del tot les dues galàxies, formant-ne una sola, més gran i segurament de forma el·líptica.

Però que passarà? El procés de fusió serà catastròfic?

No gens, la fusió serà justament això. Les estrelles de les dues galàxies es mesclaran. Tot i així, hi ha tanta distància entre les estrelles que casi no hi ha possibilitats que xoquin entre elles. El que sí canviaran serà la seva òrbita, de manera aleatòria, al voltant del nou centre galàctic que crearan els dos forats negres que sabem que s’amaguen al centre de totes dues galàxies, al fusionar-se en un sol. De fet, pensem que la Via Làctia ja s’ha fusionat al llarg del temps amb altres galàxies més petites que ella.

Això serà tot el que passarà, res d’explosions ni de catàstrofes. Seria un espectacle molt bonic de contemplar per una civilització que visqués durant aquest període de temps, i més encara perquè hi hauria moltes més estrelles que avui en dia en una mateixa galàxia. Però, per desgràcia, quan tot això passi, el Sol ja haurà cremat la Terra i la resta de planetes interiors del sistema solar. Per aquesta raó, els humans no podrem presenciar aquest espectacle. No podrem a no ser que ens en anem a un altre sistema abans que el Sol converteixi la Terra en un infern.