Supernoves

A l’univers, les estrelles evolucionen de manera diferent segons el seu tipus. Algunes estrelles, com pot ser el nostre Sol, moriran de manera tranquil·la i sense explotar, acabaran els seus dies com a nanes blanques d’uns 5.000 kilòmetres de radi. Però, altres, com les gegants blaves, acabaran en una explosió enorme anomenada supernova.

Les supernoves estan classificades en diferents tipus:

Un d’ells són les supernoves de tipus Ia. Aquestes supernoves són provocades per una nana blanca que té una companya. Això passa en els sistemes binaris. Aquesta nana blanca, que només brilla per la seva pròpia escalfor, el que fa es robar-li matèria a la seva companya en grans quantitats. El problema serà que aquesta nana blanca no pot contenir tota l’energia de la seva estrella companya, així que, quan la nana blanca arribi a 1,4 masses solars, sense capacitat per aguantar més l’energia, explotarà sense deixar rastre de la seva presència. L’únic vestigi de la seva mort serà la llum que haurà fet durant els seus últims moments d’existència. Aquesta llum, el gran missatger de l’univers, ens arriba a nosaltres al cap de molt temps, que depèn de la distància a la que es trobi de nosaltres quan ha explotat. Aquest tipus de supernoves són les més freqüents, i això és bo, perquè ens permeten calcular les distàncies entre galàxies emprant diferents mètodes científics.

Un altre tipus, i potser el més conegut per tothom, és el Ib. Aquest tipus es forma a causa d’una estrella gegant que es col·lapsa pel seu propi pes. Aquest col·lapse és degut a la fusió que hi ha a l’interior de l’estrella. En aquest procès, fusiona els diferents elements que hi ha dins de l’estrella. A les estrelles més grans, la fusió nuclear arriba a crear ferro, però aquest, al ser un element tan pesat, consumeix energia en comptes de produir-ne. Per aquesta raó, l’estrella es col·lapsa en qüestió de segons, produint aquesta gran explosió de la que he parlat anteriorment. En el moment en que es col·lapsa l’estrella, la matèria que ha creat es fusiona durant els seus últims moments de vida, creant alguns materials preciosos que valorem molt avui en dia, com pot ser l’or o el platí. Després, al col·lapsar-se, es formarà una estrella de neutrons, que és un cos celeste molt dens, o, pitjor, un forat negre.

Encara que aquí només he nombrat dos tipus de supernoves, no vol dir que siguin els únics, n’hi ha d’altres, com els tipus Ic, IIn, GRB-Sne, les supernoves superlluminoses, etc.; però que no he nombrat perquè són petites variacions dels tipus Ia i Ib.