Què són les mega-constel·lacions de satèl·lits?

Durant les últimes dècades hem viscut una època en la que s’han posat molts satèl·lits en òrbita al voltant de la Terra. Molts d’aquests satèl·lits funcionen en xarxa, com per exemple els satèl·lits GPS, dels quals n’hi ha 31 orbitant la Terra. Tot i així, nous projectes volen col·locar en òrbita centenes, i fins i tot milers, de satèl·lits. És en aquest moment en que es parla de mega-constel·lacions de satèl·lits.

En primer lloc, començarem per veure què és una constel·lació de satèl·lits. Una constel·lació de satèl·lits és un grup de satèl·lits similars (es podria dir idèntics), que estan situats a la mateixa òrbita, i dedicats a complir un servei a nivell mundial. El concepte no és nou, i hi ha constel·lacions ben conegudes que porten dècades oferint-nos servei, ja sigui de posicionament global, com el GPS (amb 31 satèl·lits), o de telefonia mòbil global, com Iridium (amb 66 satèl·lits).

És llavors quan, a partir d’aquesta idea, consistent en un petit nombre de satèl·lits, naixen projectes que volen posar en funcionament milers de satèl·lits en òrbita. D’aquí prové la denominació de «mega-constel·lacions», per tal de poder distingir-les de les anteriors.

Els propòsits de les mega-constel·lacions

En el món en que vivim, Internet és una eina cada cop més necessària, i, per desgràcia, hi ha molts llocs del planeta en què no hi és present. El principal propòsit de les mega-constel·lacions és oferir accés a internet per tota la Terra.

El gran nombre de satèl·lits hauria de fer possible proporcionar internet a un gran públic, a alta velocitat, i en qualsevol moment. D’aquesta manera, si les companyies que ofereixen aquest servei posessin preus suficientment baixos, podrien permetre a més de 3 000 milions de persones que actualment no tenen accés a Internet, connectar-se amb la resta del planeta.

Grans inversions, grans guanys

Una ambició tan gran requereix d’un esforç considerable, i d’una gran inversió. SpaceX, amb la seva mega-constel·lació de satèl·lits Starlink, estima que posar en marxa la seva mega-constel·lació costarà uns 10 000 milions de dòlars. Aquestes grans inversions serien recompensades pels enormes beneficis que SpaceX, i altres empreses, esperen obtenir.

Si arribessin a facilitar internet a la gran majoria de la població terrestre, encara que les companyies cobressin un preu baix, això generaria uns ingressos enormes.

Starlink, la més gran de les mega-constel·lacions

L’empresa d’Elon Musk, SpaceX, va enviar cap a l’espai, el 24 de maig de 2019, els primers 60 satèl·lits del seu gran projecte. Cada llançament col·loca en òrbita 60 satèl·lits més, i a hores d’ara ja ha posat en òrbita centenars de satèl·lits. Tot i així, ja està autoritzat el desplegament de 12 000 satèl·lits Starlink, i SpaceX ja ha fet la petició per augmentar a la colossal xifra de 42 000.

Malgrat la seva petita mida, els satèl·lits de Starlink són veritables joies tecnològiques. Pesen 227 kilograms, són plans i només tenen un panell solar. Els Starlink se situen al tram inferior de l’òrbita baixa de la Terra, des d’on oferiran internet per satèl·lit a moltes parts del planeta, on la fibra òptica i les antenes no arriben. D’aquesta forma, esperen oferir un internet ràpid allà on les eines convencionals no arriben, com en deserts, jungles, o en avions.

A més, tenen un petit sistema de propulsió que els permet canviar la seva òrbita, i en cas de quedar en desús, el podrien utilitzar per entrar a l’atmosfera i desintegrar-se en el procés. D’aquesta manera, no augmentaria tant la quantitat de brossa espacial orbitant la Terra.

Altres empreses

SpaceX no és l’única empresa que vol construir una mega-constel·lació. Hi ha altres empreses que ja estan posant els seus propis satèl·lits en òrbita i d’altres que encara ho estan preparant. Després de Starlink, el projecte que està més avançat és el de OneWeb, que també vol llençar milers de satèl·lits en òrbita. Aviat Amazon, Facebook, Link, Telesat, i moltes companyies més, també començaran a enviar-ne.

S’estima que, d’aquí a una dècada, la quantitat de satèl·lits al voltant de la Terra serà, com a mínim, de 50 000. En comparació, avui en dia hi ha uns 20 000 objectes orbitant la Terra, del quals només 2000 són satèl·lits en actiu. Només amb els satèl·lits de Starlink, ja es triplicarà a 60 000 el nombre d’objectes orbitant la Terra.

Els problemes de les mega-constel·lacions

Tot i ser un projecte molt ambiciós i extraordinari, les mega-constel·lacions també tenen uns quants efectes perjudicials:

Per una banda, les fotografies d’estrelles, galàxies i altres cossos, necessiten captar molta llum de l’objecte fotografiat. Per aquest motiu, els observatoris se situen lluny de les ciutats, on no hi ha contaminació lumínica. Però quan les mega-constel·lacions estiguin en funcionament, si un dels satèl·lits passés per una determinada zona en el moment de fer una fotografia d’aquest tipus, provocaria una estela de llum que deixaria la foto inservible. Per molt que es fessin els satèl·lits més foscos, els telescopis sempre els acabaran veient.

D’altra banda, existeix el problema de no poder detectar possibles asteroides amb trajectòria d’impacte contra la Terra. Els satèl·lits, presents durant la nit, deixarien les imatges inservibles, i molts asteroides podrien passar desapercebuts, i impactar contra la Terra sense que hi haguéssim pogut fer res.

Finalment, els xocs entre satèl·lits podrien ocórrer regularment, deixant a l’espai una gran quantitat de brossa espacial. Aquesta és cada cop més freqüent al voltant de la Terra, i pot representar un veritable perill en cas d’impacte contra una nau espacial, l’EEI, o altres satèl·lits. A més a més, el xoc crearia encara més brossa espacial, el que augmentaria el risc de xoc, i així indefinidament.

En pròxims articles, parlaré d’aquests tres grans problemes de les mega-constel·lacions amb més deteniment. Per molt que el projecte ens ofereixi millorar la connexió a Internet, també presenta uns quants efectes adversos que cal tenir en compte.

Entrades Similars:

La brossa espacial, un gran problema

Quin mal pot fer un micro-meteorit?

Les cues d’estels, un fenomen molt bonic de veure

La ciència a bord de l’Estació Espacial Internacional (EEI)

Entrades Populars:

Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?

Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers

L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos

La brossa espacial, un gran problema

Per què la Lluna s’allunya de la Terra?

Què passaria si la Terra deixés de rotar?