Ara fa 75 000 anys, la humanitat va estar a punt d’extingir-se.
Aquesta catastròfica situació es va deure a l’enorme explosió del supervolcà Toba, situat a al nord de l’illa de Sumatra, a Indonèsia. La força d’aquesta erupció va ser tan potent que és considerada com l’episodi volcànic més violent dels últims 25 milions d’anys.
L’erupció del supervolcà
Quan va erupcionar, el Toba va ejectar a l’atmosfera una quantitat immensa de material: 2700 kilòmetres cúbics, dels quals 800 kilòmetres cúbics van ser en forma de cendres. El flux de lava originat del supervolcà va destruir 20 mil kilòmetres quadrats de terreny al voltant del Toba. Les cendres van arribar a escampar-se fins a uns 6 mil kilòmetres al voltant del supervolcà, arribant fins a Àfrica i deixant un rastre de mort al seu pas. Les cendres acumulades a l’illa Samosir (una petita illa envoltada pel llac Toba, on va tenir lloc l’erupció) van formar una capa de 600 metres de gruix, i les cendres que van arribar fins a l’Índia (a uns 3 300 kilòmetres) van formar capes de 6 metres de gruix.
Les conseqüències de l’erupció
Tenint en compte les enormes dimensions de l’erupció del Toba, podem afirmar que, almenys a l’illa de Sumatra, l’erupció va acabar amb les formes de vida que hi havia en aquella època.
Els gasos i la cendra expulsats per l’erupció del Toba que van quedar suspesos a l’atmosfera, van impedir que entrés la llum del Sol, pel que les temperatures del planeta van baixar de 3 a 5 ºC bruscament, i van continuar així durant uns quants anys després de l’erupció. Això és el que anomenem un hivern volcànic.
Aquest canvi sobtat de les temperatures va tenir conseqüències desastroses en les formes de vida que vivien al planeta, i la falta de llum solar va provocar la mort de gran part de la vegetació existent. Sense restes comestibles de les quals alimentar-se, molts humans i animals van morir, i les cendres van fer morir asfixiats a molts individus.
La quasi extinció dels éssers humans, i el nostre ADN
Abans de l’erupció del supervolcà, es calcula que la població dels Homo Sàpiens estava situada entre 100 000 i 300 000 individus.
A causa de les cendres, falta de menjar i aigua, i els efectes medi-ambientals que van seguir l’erupció del Toba, aquesta xifra va baixar fins als 2 000. Els humans que van sobreviure segurament vivien en petites tribus.
Podem veure reflectides les proves d’aquesta quasi extinció en el nostre ADN. Si comparem l’ADN entre dos éssers humans veiem que és quasi idèntic. En canvi, entre dos ximpanzés qualssevol hi pot haver més variació genètica que en tota la població humana.
El fet de que només uns 2 000 individus sobrevisquessin a l’erupció del Toba explica perfectament aquest fenomen. Així doncs, la nostra civilització, constituïda per uns 7 500 milions d’humans, prové d’un grup de 2 000 individus que es van escampar per tot el planeta, ara fa 75 000 anys.
Entrades Similars:
El supervolcà de Yellowstone, un gran perill per la humanitat
Com es van extingir els dinosaures?
Quina possibilitat hi ha de morir per un meteorit?
Entrades Populars:
Perquè la Lluna només ens ensenya una cara?
Stephenson 2-18, l’estrella més gran coneguda a l’univers
L’explotació minera al cinturó d’asteroides, una font de recursos
La brossa espacial, un gran problema
Com es van extingir els dinosaures?
Què passaria si la Terra deixés de rotar?
La missió a Venus de la sonda Venus Express per la ESA
Quins són els requisits per a ser un planeta?
Perquè no es poden sentir sons a l’espai?
Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?
Les unitats de mesura que fem servir en astronomia
Entrades Recents:
Molt interessant!
Moltes gràcies pel comentari!!!