La veritat \u00e9s que tots estem viatjant en el temps a cada instant! I ho fem a un ritme constant de 1 segon per segon.<\/p>\n\n\n\n
En un primer moment podr\u00edeu pensar que aix\u00f2 \u00e9s totalment diferent que viatjar a trav\u00e9s d\u2019una de les tres dimensions espacials a, per exemple, un metre per segon. No obstant, segons la teoria de la relativitat d\u2019Einstein, vivim en un univers quadri-dimensional, en el qual hi ha tres dimensions d\u2019espai, i una de temps, que estan \u00edntimament relacionades.<\/p>\n\n\n\n
Einstein va descobrir que com m\u00e9s r\u00e0pidament es mou un objecte a trav\u00e9s de l\u2019espai, el seu temps passa cada cop m\u00e9s lentament.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 va ser una completa revoluci\u00f3 en el camp de la f\u00edsica, ja que fins llavors es pensava que el temps era uniforme a tot l\u2019univers. Ara sabem que el temps passa a un ritme diferent per cada objecte, i aix\u00f2 ha estat verificat experimentalment en v\u00e0ries ocasions.<\/p>\n\n\n\n
Un dels experiments m\u00e9s coneguts \u00e9s el seg\u00fcent: es van utilitzar dos rellotges at\u00f2mics (els m\u00e9s precisos que existeixen), configurats a la mateixa hora. Un dels dos rellotges es va quedar a la superf\u00edcie terrestre, mentre que l\u2019altre va fer la volta a la Terra en un avi\u00f3. El resultat va ser que el rellotge de l\u2019avi\u00f3 (que es va moure m\u00e9s r\u00e0pidament) marcava un temps inferior que el que s\u2019havia quedat a la superf\u00edcie. Per tant, el rellotge que estava a l\u2019avi\u00f3 viatjava a una velocitat m\u00e9s baixa en el temps que la de 1 segon per segon.<\/p>\n\n\n\n
Aquest efecte es coneix com a dilataci\u00f3 temporal.<\/p>\n\n\n\n
\u00d2bviament, quan parlem de viatjar al futur, normalment ens referim a viatges com els de les pel\u00b7l\u00edcules, a desenes d\u2019anys al futur. S\u00f3n possibles aquests viatges? La resposta \u00e9s que s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
A les velocitats que experimentem en el nostre dia a dia, els efectes de viatjar en el temps no s\u00f3n apreciables. Per qu\u00e8 ho fossin, haur\u00edem de viatjar a velocitats properes a la de la llum (300.000 km\/s).<\/p>\n\n\n\n
Per exemple, viatjant a un 80% de la velocitat de la llum, un any per nosaltres representaria 1 any i 240 dies a la Terra. I aquest efecte no evoluciona de manera proporcional, sin\u00f3 que \u00e9s exponencial:<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00f2, adquirir tals velocitats presenta una infinitat de problemes t\u00e8cnics. A dia d\u2019avui, la sonda espacial que ha arribat a la velocitat m\u00e9s alta ha estat la Parker Solar Probe, que va at\u00e8nyer els 163 km\/s a l\u2019apropar-se al Sol.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s important mencionar que una persona que es trobi dins la nau espacial no t\u00e9 la sensaci\u00f3 que el seu temps passi m\u00e9s a poc a poc. Nom\u00e9s un observador extern situat, per exemple, a la Terra, veur\u00e0 com el temps de la nau \u00e9s m\u00e9s lent que el seu.<\/p>\n\n\n\n
Com ja veieu, el viatge en el temps cap al futur \u00e9s totalment possible, el problema \u00e9s que cal assolir unes velocitats extremadament altes per tal que sigui apreciable.<\/p>\n\n\n\n