La taula peri\u00f2dica agrupa tots els elements coneguts de l\u2019univers. Dels 118 elements que existeixen a l\u2019univers, nom\u00e9s 94 es creen de manera natural. En aquest article veurem d\u2019on venen tots els elements de la taula peri\u00f2dica, des dels m\u00e9s lleugers fins als m\u00e9s pesats.<\/p>\n\n\n\n
El Big Bang, que va tenir lloc fa uns 14.000 milions d\u2019anys, va representar la creaci\u00f3 del nostre univers, i amb ell van apar\u00e8ixer les part\u00edcules que existeixen avui en dia, com els fotons, els electrons, o els protons. Els primers \u00e0toms no es van comen\u00e7ar a formar fins passats uns 380.000 anys, quan la temperatura de l\u2019univers ja era suficientment freda per mantenir-los estables.<\/p>\n\n\n\n
En aquest moment nom\u00e9s es van formar els elements m\u00e9s lleugers: l\u2019hidrogen<\/a><\/strong> i l\u2019heli<\/a><\/strong>, junt amb algun rastre de liti i beril\u00b7li. Els dos primers elements formen avui en dia el 98% de la mat\u00e8ria a l\u2019univers.<\/p>\n\n\n\n Com hem explicat, el Big Bang nom\u00e9s va crear dos elements en grans quantitats. La majoria dels \u00e0toms que es troben a la taula peri\u00f2dica s\u2019han format a l\u2019interior de les estrelles.<\/p>\n\n\n\n Durant una gran part de la seva vida, les estrelles fusionen \u00e0toms d\u2019hidrogen per formar \u00e0toms d\u2019heli. Un cop ja no tenen m\u00e9s hidrogen, comencen a fusionar \u00e0toms d\u2019heli, el que crea elements encara m\u00e9s pesats, com carboni, oxigen, calci,… Aquest proc\u00e9s es coneix com a fusi\u00f3 nuclear<\/a><\/strong>, i emet una gran quantitat d\u2019energia, en forma de llum i calentor.<\/p>\n\n\n\n Per tant, els \u00e0toms que formen el nostre cos es van crear fa milers de milions d\u2019anys al nucli d\u2019alguna estrella.<\/p>\n\n\n\n Tot i que les estrelles formen molts dels elements coneguts a l\u2019univers, a l\u2019arribar al ferro ja no tenen la capacitat de fusionar m\u00e9s elements. La fusi\u00f3 del ferro ja no crea energia, sin\u00f3 que en consumeix. Al no poder contrarestar la for\u00e7a de la gravetat, l\u2019estrella col\u00b7lapsa sota el seu propi pes, en una explosi\u00f3 coneguda com supernova<\/a><\/strong>. En aquest fenomen, que pot brillar m\u00e9s que gal\u00e0xies senceres, es donen les condicions per crear alguns elements encara m\u00e9s pesats, com el n\u00edquel o el zinc.<\/p>\n\n\n\n No obstant, les explosions de supernova no tenen la suficient energia per crear els elements m\u00e9s pesats de l\u2019univers, com el plat\u00ed, l\u2019or o l\u2019urani. La formaci\u00f3 d\u2019aquests elements prov\u00e9 dels cossos que queden com a vestigi de la supernova: les estrelles de neutrons<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Les estrelles de neutrons s\u00f3n objectes extremadament densos. Contenen la massa d\u20191,5 sols en una esfera de nom\u00e9s 20 kil\u00f2metres de di\u00e0metre. Segons les equacions d\u2019Einstein, quan aquest tipus d\u2019estrelles es troben en parella, \u00e9s a dir, orbiten una al voltant de l\u2019altra, acabaran per col\u00b7lisionar. \u00c9s en aquestes col\u00b7lisions que es donen les condicions apropiades per la creaci\u00f3 dels elements m\u00e9s pesats de l\u2019univers.<\/p>\n\n\n\n Per exemple, el 17 d\u2019abril de 2017 es va observar una col\u00b7lisi\u00f3 entre dues estrelles de neutrons, a 130 milions d\u2019anys llum de la Terra, que va produir 10 vegades la massa de la Terra en or.<\/p>\n\n\n\n Com hem explicat al principi de l\u2019article, nom\u00e9s 94 elements es creen de manera natural a l\u2019univers. Els altres 24 elements han estat sintetitzats per l\u2019home.<\/p>\n\n\n\n Una manera de crear nous elements \u00e9s bombardejant \u00e0toms d\u2019urani amb neutrons viatjant a altes velocitats. Aix\u00f2 es va aconseguir gr\u00e0cies als ciclotrons. No obstant, el fermi (amb n\u00famero at\u00f2mic 100) \u00e9s el darrer element que es pot formar amb aquesta t\u00e8cnica.<\/p>\n\n\n\n Els elements encara m\u00e9s pesats nom\u00e9s es van poder sintetitzar amb el desenvolupament d\u2019acceleradors de part\u00edcules, molt m\u00e9s potents que els ciclotrons. Els seg\u00fcents elements es van crear bombardejant \u00e0toms sencers a altres elements. Per exemple, el nobeli es va sintetitzar fusionant ne\u00f3 (10) i urani (92), i l\u2019element m\u00e9s pesat de tots, l\u2019oganess\u00f3 (118), es va crear fusionant californi (98) amb calci (20).<\/p>\n\n\n\n Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Com produeixen energia les estrelles?<\/a><\/p>\n\n\n\n En quin lloc de l\u2019univers es troba la Terra?<\/a><\/p>\n\n\n\n La llum tarda uns 170 000 anys en escapar del Sol<\/a><\/p>\n\n\n\n Com neixen les estrelles?<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\nLes estrelles entren en joc<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Supernoves i estrelles de neutrons<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
Creaci\u00f3 artificial d\u2019elements<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\n
\n\n\n\n