Quan un planeta passa entre nosaltres i la seva estrella, aquest bloqueja una petita quantitat de la llum que ens arriba de l\u2019astre, provocant una molt petita caiguda en la brillantor de l\u2019estrella (de l\u2019ordre de una part entre 10.000). El per\u00edode de temps durant el qual el planeta passa per davant de la seva estrella \u00e9s el que anomenem un tr\u00e0nsit. Els tr\u00e0nsits duren normalment entre 2 i 16 hores.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.cosmoespai.com\/cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/Transit_Exoplanetes1.jpg?resize=720%2C506\"){kind=spacer}
Observant la brillantor de l\u2019estrella en funci\u00f3 del temps som capa\u00e7os de detectar aquestes petites caigudes en la brillantor de l\u2019estrella, el que ens indica l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un planeta al voltant de l\u2019estrella en q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Els avantatges d\u2019aquesta t\u00e8cnica<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nUn dels avantatges m\u00e9s grans d\u2019observar els tr\u00e0nsits d\u2019exoplanetes \u00e9s que podem obtenir amb precisi\u00f3 la mida del planeta. Aix\u00f2 \u00e9s possible observant quant de pronunciada \u00e9s la caiguda en la brillantor de l\u2019estrella: mentre que un planeta petit causar\u00e0 un petit canvi en la brillantor, un planeta gran provocaria un canvi m\u00e9s destacable.<\/p>\n\n\n\n
Combinat amb un altre m\u00e8tode de detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes anomenat \u00abla velocitat radial\u00bb (que ens dona la massa del planeta), \u00e9s possible determinar la densitat del planeta. A partir d\u2019aqu\u00ed tamb\u00e9 en podem deduir l\u2019estructura interna del planeta i la seva composici\u00f3 (per exemple si \u00e9s un planeta roc\u00f3s o gas\u00f3s). Els planetes estudiats mitjan\u00e7ant aquestes dues t\u00e8cniques s\u00f3n, amb difer\u00e8ncia, aquells dels quals hem pogut obtenir m\u00e9s informaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, el tr\u00e0nsit d\u2019exoplanetes tamb\u00e9 ens permet investigar la composici\u00f3 de l\u2019atmosfera del planeta. Quan la llum de l\u2019estrella passa a trav\u00e9s de l\u2019atmosfera, l\u2019espectre obtingut pot ser analitzat per determinar quins elements hi ha presents, el que ens dona pistes sobre la composici\u00f3 qu\u00edmica de l\u2019atmosfera.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, analitzant la duraci\u00f3 del tr\u00e0nsit \u00e9s possible obtenir la dist\u00e0ncia a la que orbita el planeta de la seva estrella.<\/p>\n\n\n\n
Quins s\u00f3n els inconvenients?<\/strong><\/u><\/em><\/h4>\n\n\n\nMalgrat tots els avantatges mencionats anteriorment, detectar exoplanetes per tr\u00e0nsit tamb\u00e9 t\u00e9 alguns inconvenients. Per exemple, els tr\u00e0nsits planetaris nom\u00e9s s\u00f3n observables quan l\u2019\u00f2rbita del planeta est\u00e0 perfectament alineada amb la l\u00ednia de visi\u00f3 de l\u2019observador. Aix\u00f2 vol dir que el planeta ha de passar just entre l\u2019estrella i la Terra per poder ser observable, ja que, si no fos aix\u00ed, no veur\u00edem cap tipus de caiguda en la brillantor de l\u2019estrella. S\u2019estima que nom\u00e9s un 10% dels planetes que es troben a prop de la seva estrella poden ser observables utilitzant aquesta t\u00e8cnica. Aquest percentatge disminueix a mesura que el planeta es troba m\u00e9s lluny del seu sol. \u00c9s per aquest motiu que la detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes per tr\u00e0nsit es realitza observant centenars de milers d\u2019estrelles a la vegada.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, aquest m\u00e8tode tamb\u00e9 dona un gran nombre de falsos positius: entre un 30% i un 40% de les deteccions acaben resultant falses. Per assegurar-nos que realment \u00e9s un planeta, la caiguda en la brillantor ha de ser peri\u00f2dica, i, si el tr\u00e0nsit es produeix pel mateix planeta, el canvi de brillantor ha de ser sempre el mateix. Per tant, la confirmaci\u00f3 d\u2019un planeta detectat amb aquest m\u00e8tode requereix de bastant de temps, i, en moltes ocasions, tamb\u00e9 s\u2019utilitzen altres t\u00e8cniques per verificar que es tracta realment d\u2019un planeta.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, un altre problema que t\u00e9 el tr\u00e0nsit d\u2019exoplanetes \u00e9s l\u2019activitat de l\u2019estrella. Hi ha estrelles que s\u00f3n molt actives, i que tenen forts canvis en la seva brillantor regularment. Aix\u00f2 fa molt dif\u00edcil la detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes al voltant d\u2019aquest tipus d\u2019estrelles. Per tant, normalment s\u2019observen estrelles que sabem que no tenen una gran activitat.<\/p>\n\n\n\n
En conclusi\u00f3, la detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes utilitzant els tr\u00e0nsits presenta alguns inconvenients, i \u00e9s molt m\u00e9s efectiva combinada amb altres m\u00e8todes. No obstant, aquesta segueix sent una de les t\u00e8cniques m\u00e9s utilitzada, havent-se detectat m\u00e9s exoplanetes amb ella que amb tots els altres m\u00e8todes combinats.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\nEntrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuants planetes existeixen a l\u2019univers?<\/a><\/p>\n\n\n\nCom es formen els planetes?<\/a><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 \u00e9s la zona habitable d\u2019una estrella?<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\nStephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\nL\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\nLa brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\nCom es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\nQu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\nLa missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\nQuins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\nPerqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\nQuina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\nLes unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\nEntrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n- Com Viatjar al Futur Sense Violar les Lleis de la F\u00edsica<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s la gravetat?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 hi ha m\u00e9s mat\u00e8ria que antimat\u00e8ria a l\u2019univers?<\/a><\/li>\n
- Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019antimat\u00e8ria?<\/a><\/li>\n
- Per qu\u00e8 els centres de les gal\u00e0xies contenen forats negres?<\/a><\/li>\n<\/ul>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Malgrat tots els avantatges mencionats anteriorment, detectar exoplanetes per tr\u00e0nsit tamb\u00e9 t\u00e9 alguns inconvenients. Per exemple, els tr\u00e0nsits planetaris nom\u00e9s s\u00f3n observables quan l\u2019\u00f2rbita del planeta est\u00e0 perfectament alineada amb la l\u00ednia de visi\u00f3 de l\u2019observador. Aix\u00f2 vol dir que el planeta ha de passar just entre l\u2019estrella i la Terra per poder ser observable, ja que, si no fos aix\u00ed, no veur\u00edem cap tipus de caiguda en la brillantor de l\u2019estrella. S\u2019estima que nom\u00e9s un 10% dels planetes que es troben a prop de la seva estrella poden ser observables utilitzant aquesta t\u00e8cnica. Aquest percentatge disminueix a mesura que el planeta es troba m\u00e9s lluny del seu sol. \u00c9s per aquest motiu que la detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes per tr\u00e0nsit es realitza observant centenars de milers d\u2019estrelles a la vegada.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, aquest m\u00e8tode tamb\u00e9 dona un gran nombre de falsos positius: entre un 30% i un 40% de les deteccions acaben resultant falses. Per assegurar-nos que realment \u00e9s un planeta, la caiguda en la brillantor ha de ser peri\u00f2dica, i, si el tr\u00e0nsit es produeix pel mateix planeta, el canvi de brillantor ha de ser sempre el mateix. Per tant, la confirmaci\u00f3 d\u2019un planeta detectat amb aquest m\u00e8tode requereix de bastant de temps, i, en moltes ocasions, tamb\u00e9 s\u2019utilitzen altres t\u00e8cniques per verificar que es tracta realment d\u2019un planeta.<\/p>\n\n\n\n
Finalment, un altre problema que t\u00e9 el tr\u00e0nsit d\u2019exoplanetes \u00e9s l\u2019activitat de l\u2019estrella. Hi ha estrelles que s\u00f3n molt actives, i que tenen forts canvis en la seva brillantor regularment. Aix\u00f2 fa molt dif\u00edcil la detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes al voltant d\u2019aquest tipus d\u2019estrelles. Per tant, normalment s\u2019observen estrelles que sabem que no tenen una gran activitat.<\/p>\n\n\n\n
En conclusi\u00f3, la detecci\u00f3 d\u2019exoplanetes utilitzant els tr\u00e0nsits presenta alguns inconvenients, i \u00e9s molt m\u00e9s efectiva combinada amb altres m\u00e8todes. No obstant, aquesta segueix sent una de les t\u00e8cniques m\u00e9s utilitzada, havent-se detectat m\u00e9s exoplanetes amb ella que amb tots els altres m\u00e8todes combinats.<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n
Entrades Similars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quants planetes existeixen a l\u2019univers?<\/a><\/p>\n\n\n\n Com es formen els planetes?<\/a><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 \u00e9s la zona habitable d\u2019una estrella?<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Populars:<\/strong><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 la Lluna nom\u00e9s ens ensenya una cara?<\/a><\/p>\n\n\n\n Stephenson 2-18, l\u2019estrella m\u00e9s gran coneguda a l\u2019univers<\/a><\/p>\n\n\n\n L\u2019explotaci\u00f3 minera al cintur\u00f3 d\u2019asteroides, una font de recursos<\/a><\/p>\n\n\n\n La brossa espacial, un gran problema<\/a><\/p>\n\n\n\n Com es van extingir els dinosaures?<\/a><\/p>\n\n\n\n Qu\u00e8 passaria si la Terra deix\u00e9s de rotar?<\/a><\/p>\n\n\n\n La missi\u00f3 a Venus de la sonda Venus Express per la ESA<\/a><\/p>\n\n\n\n Quins s\u00f3n els requisits per a ser un planeta?<\/a><\/p>\n\n\n\n Perqu\u00e8 no es poden sentir sons a l\u2019espai?<\/a><\/p>\n\n\n\n Quina mida i forma tindrien els extraterrestres?<\/a><\/p>\n\n\n\n Les unitats de mesura que fem servir en astronomia<\/a><\/p>\n\n\n\n Entrades Recents:<\/strong><\/p>\n\n\n